Astènia primaveral: què és i com prevenir-la?

Astènia primaveral

Algunes persones quan arriba el canvi d’estació i passem de l’hivern a la primavera poden experimentar certes sensacions de malestar com per exemple: fatiga, pèrdua d’energia, somnolència diürna, pèrdua de gana, cefalees i un decrement en el desig sexual. A nivell emocional pot aparèixer lleu desmotivació, irritabilitat associada a certa angoixa, així com un estat d’ànim general més decaigut del habitual. Aquesta simptomatologia té un caràcter lleu i transitori i es coneix com a Astènia Primaveral.

 

Però quins són els motius d’aquest estat associat al canvi estacional hivern-primavera?

L’aparició de l’astènia primaveral s’associa essencialment a una sèrie de factors ambientals entre els quals destaquen:

  • o L’increment de les temperatures i de la pressió atmosfèrica
  • o L’augment de les hores de llum solar (diurna)
  • o El canvi horari que suposa avançar els rellotges una hora

Generalment, els canvis ambientals anteriors solen acompanyar-se de canvis en determinades rutines (horaris de son, horaris d’àpats,…) que poden afavorir també l’aparició de dificultats d’adaptació. Més enllà d’això però, és important entendre que els factors anteriors provoquen un seguit de canvis en el nostre organisme que alteren la regulació dels ritmes circadians degut a modificacions en la secreció de determinades hormones com per exemple les endorfines, la melatonina o el cortisol entre d’altres. Aquests canvis hormonals poden generar alteracions en determinats ritmes biològics, que han d’adaptar-se a les noves condicions ambientals, més exigents a nivell de consum d’energia diària.

L’origen d’aquests canvis es troba en l’hipotàlem, una regió cerebral encarregada precisament de regular aspectes com la temperatura, la gana i la set, el son i també l’estat d’alerta. L’hipotàlem és l’encarregat, d’una banda de segregar les hormones de les quals parlàvem, i d’altra de segregar determinats neurotransmissors com les fenitelamines o la serotonina entre d’altres, neurotransmissors associats a l’estat anímic.

Quin és l’evolució habitual de l’astènia primaveral?

L’astènia primaveral desapareix per si sola desprès d’un breu període que pot allargar-se vàries setmanes depenent de cada persona i context. Algunes patologies com les al·lèrgies poden contribuir a incrementar la intensitat de la simptomatologia i per tant el malestar associat al canvi d’estació. En cas de que el problema perduri més del compte podríem trobar-nos davant d’un problema afectiu estacional que es considera un tipus especial d’estat depressiu associat també a canvis estacionals i que pot generar altes dosis de malestar, requerint, en alguns casos de tractament psicoterapèutic i fins i tot farmacològic.

 

Algunes pautes per a prevenir-la:

 

  • 1. Anticipar-se al canvi horari adaptant gradualment la rutina diària a la nova hora abans de que aquesta entri en vigor.

  • 2. Mantenir el cos hidratat, és important veure aigua de manera constant al llarg del dia

  • 3. Intentar dormir entre 7 i 8 hores diàries, encara que això depèn de cada persona, algunes amb menys hores poden arribar a sentir-se descansades

  • 4. No abusar del tabac, l’alcohol el cafè o altres begudes excitants.

  • 5. Realitzar exercici de manera regular. Val més 20 minuts al dia, que dedicar una hora durant un sol dia a la setmana.

 

 

Pol Franco

Psicòleg i Neuropsicòleg

Col. 20.782

Post Tags
About Author: CarmeB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

 

Share This