Perquè pot incomodar-nos el silenci?

FER SILENCI PHOTO

Estem acostumats a viure amb soroll permanent, molt de soroll. No parlo només del soroll dels vehicles, les màquines o les notificacions del telèfon, entre molts d’altres que experimentem quotidianament. Parlo també del soroll dins nostre: el soroll dels nostres pensaments.

 

“Sigues el testimoni dels teus pensaments”

Buda

.

La nostra ment funciona sense pràcticament descans, des de que ens despertem fins que anem a dormir el nostre cap és un continu desfilar de pensaments, alguns d’ells conscients però la majoria d’ells inconscients i automàtics, o en el millor dels casos conscients a “mitges”.

El ritme de la societat actual fa que sovint acabem vivint amb el “pilot automàtic”.

D’aquesta manera els pensaments esdevenen encara més inconscients, però es mantenen ràpids, molt ràpids, creant una cadena inacabable en la que es va enllaçant un pensament i un altre, i un altre i un altre,…

I així, immersos en una societat “velocista”, “sobre-estimulant” i exigent, ens hem acostumat a viure mentalment actius de manera permanent i exagerada.

A més, l’auge de les noves tecnologies no ens ajuda a frenar aquesta dinàmica, si no tot el contrari. L’accés immediat a la informació o el contacte instantani entre persones a través de xats (entre d’altres factors) afavoreix una dinàmica social que s’ha convertit en si mateixa, en una potencial font d’estrès, de problemes d’angoixa i de trastorns d’ansietat.

Vivim en una cultura dons que afavoreix l’agitació mental i que ens converteix en addictes a l’estimulació i al soroll.

.

I què passa en el moment en el que volem “apagar” aquesta activitat mental fent silenci?

Quan la nostre ment descansa i s’estableix el silenci dins nostre (i també fora), i encara que ens pugui semblar incomprensible o bé increïble, molts de nosaltres trobem a faltar el “soroll” i ens sentim incòmodes.

En el moment en el que la nostra ment fa silenci i de manera voluntària fem “desaparèixer” els pensaments constants, les preocupacions, les anticipacions, les planificacions, les valoracions, els judicis (i un llarg etcètera), i ens centrem simplement en “estar” on siguem, entrem en un estat de calma mental al que no estem gens acostumats.

Així, és molt possible que la falta de “costum” en la cultura del silenci ens generi incomoditat, com si tinguéssim la necessitat d’omplir aquest espai de tranquil·litat, serenitat i calma amb “coses útils”.

I és que de fet, en la nostra cultura el silenci sol generar por i/o evitació, i sovint s’associa a aspectes negatius com per exemple l’avorriment o la falta d’interès.

Lluny d’això, estar en silenci és una de les principals fonts d’introspecció (equival a mirar dins nostre) i això, sovint, implica descobrir parts de nosaltres que no ens agraden. Per aquest motiu solem evitar el silenci i busquem refugi en el soroll, en omplir de manera excessiva el nostre temps amb estímuls, activitats i “coses a fer”.

.

Beneficis del silenci

Per tant, el silenci afavoreix la introspecció i es converteix en una eina idònia per l’auto-coneixement. Ens permet connectar amb el nostre jo i el nostre món interior, i per tant és un recurs essencial per a saber qui som, què necessitem, on som, cap on desitgem anar o cap a on ho estem fen realment.

D’altra banda, algunes capacitats com la creativitat es veu potenciada per la “pràctica del silenci”, i aquesta a l’hora permet veure les coses amb una perspectiva més àmplia i menys rígida, tant en el moment d’abordar un problema com en el moment de plantejar plans d’acció o estratègies d’afrontament.

En altres paraules, el silenci ens pot ajudar a viure de manera plena i conscient. En paraules d’Abraham Maslow, “el que necessitem per a fer un canvi és precisament canviar la consciència de nosaltres mateixos”.

.

Pol Franco

Psicòleg i neuropsicòleg

Col. 20.782

Post Tags
About Author: CarmeB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

 

Share This