Els problemes de memòria poden ser fruit d’un procés natural d’envelliment, i per tant poden tractar-se de dificultats esperables segons factors com l’edat. Sovint però, aquests problemes poden ser indicatius d’un disfunció cerebral. Però, com podem saber si les dificultats de memòria són normals o poden representar un problema major?
La memòria és una de les capacitats cognitives humanes essencials pel nostre dia a dia. El seu funcionament depen de múltiples regions cerebrals i sobretot de les connexions (sinapsis) que s’estableixen entre aquestes àrees. Quan parlem de la memòria parlem d’un fenomen neurològic complex que a l’hora es troba estretament vinculat a d’altres capacitats cognitives com els processos atencionals o determinades funcions executives (memòria de treball, evocació voluntària, control atencional, categorització,…).
La seva divisió és igualment complexa, però d’entrada cal dir que d’una banda existeixen diferents tipus de memòria (immediata, a curt i llarg plaç, episòdica, procedimental, biogràfica, remota,…) i d’altra banda també depen del canal sensorial d’entrada d’informació (memòria visual, auditiva, tàctil, gustativa,…). A més, la memòria esdevé un procés dinàmic que consta de diferents fases (processament i codificació de la informació, emmagatzematge, recuperació voluntària,…). Així, la complexitat de la memòria fa que els problemes o dèficits puguin aparèixer en diferents tipus de memòria o fase del propi procés mnèsic.
En aquest article ens centrarem en aquells problemes de memòria que apareixen de manera progressiva (deteriorament cognitiu i demències neurodegeneratives com la Demència Tipus Alzheimer,…), obviant aquells problemes d’aparició brusca que solen presentar-se en casos de trastorns neurològics adquirits (ictus, traumatismes crani encefàlics,…).
Les principals causes de les dificultats de memòria
D’entrada, quan ens trobem davant de problemes de memòria és important determinar-ne les causes d’aparició, així com la simptomatologia i la seva evolució i impacte en la vida diària.
Així, podem dividir els problemes de memòria que apareixen de manera progressiva en:
- – Alteracions emocionals i estats d’angoixa o estrès continuat
- – Canvis relacionats amb l’edat (canvis psicosocials importants com el procés de jubilació, processos de dol,…)
- – Procés d’envelliment natural (alteracions esperables associades a l’edat)
- – Deteriorament Neurocognitiu Lleu
- – Demència Neurodegenerativa (Alzheimer, Cossos de Lewy,…)
Principals diferències entre les dificultats normalitzades segons edat i els dèficits patològics
En primer lloc, és important conèixer quins són els principals problemes i les seves característiques en funció de si parlem d’envelliment natural, deteriorament cognitiu o demència.
Quan parlem de dificultats de memòria atribuïbles a l’edat (deteriorament de la memòria associat a l’edat o DEMAE) fem referència a una sèrie de dificultats que no representen una limitació significativa en el dia a dia de la persona que les pateix. Entre els principals símptomes trobem:
- – Alentiment i dificultats lleus en la recuperació voluntària d’informació i records que generalment millora per reconeixement (pistes, claus,…)
- – Dificultats per a dur a terme aprenentatges nous, especialment si estan relacionats amb ús de noves tecnologies o estímuls / objectes novedosos o no habituals.
- – Aparició més freqüent del habitual del fenomen de la punta de la llengua
Cal tenir en compte també, que a mesura que envellim la nostra velocitat de processament de la informació s’alenteix i per tant es pot perdre part de la informació pel camí, sense que arribi a fixar-se i consolidar-se posteriorment en la memòria a curt, mig i llarg plaç.
Quan parlem de Deteriorament Cognitiu Lleu (DCL o Deteriorament Neurocognitiu Lleu) parlem d’una entitat que es troba a cavall entre la normalitat i la patologia. En aquest cas, els dèficits de memòria tenen una interferència mínima en la vida quotidiana de la persona, però l’hora pot representar una fase inicial d’una malaltia neurodegenrativa com pot ser la malaltia d’Alzheimer (alguns estudis parlen d’una taxa de conversió d’aproximadament la meitat dels casos). En el DCL principals símptomes:
- Dèficits en memòria episòdica verbal i visual
- Pèrdua d’objectes quotidians
- Oblits freqüents (no recordar el lloc en el que s’ha deixat un objecte concret,….)
- Aparició freqüent de lapsus a l’hora de recordar noms
- Presència freqüent (força més del habitual) del fenomen de la punta de la llengua
- Dificultats creixents en la capacitat per adquirir aprenentatges nous
- Les dificultats anteriors contrasten amb un manteniment de les capacitats de memòria biogràfica (personal) i remota (passat). és a dir, d’aquelles memòries en les que la informació s’ha fixat en el passat o al llarg de la vida.
Quan apareix una demència neurodegenrativa, i sempre en funció del tipus de demència o malaltia subjacent que ens trobem (per exemple demència per malaltia d’Alzheimer), els dèficits de memòria solen formar part de la simptomatologia central de la malaltia, encara que no sempre apareixen com a símptomes inicials.
En aquests casos entre les alteracions principals de la memòria destaquen la pèrdua de la capacitat d’adquisició de nous coneixements / aprenentatges, els dèficits en la memòria recent tant a nivell verbal com visual i altres dificultats significatives a nivell atencional generen una interferència important amb el funcionament autònom de la persona, afectant a la capacitat per a realitzar de manera òptima i independent, les diferents tasques de la vida diària (avançades, instrumentals i bàsiques). D’altra banda és habitual que les persones no siguin conscients d’aquesta problemàtica o bé que presentin una consciència parcial o irreal de la seva situació.
La importància d’una valoració i seguiment dels problemes de memòria
Per tot plegat, quan detectem dificultats de memòria creixents és important sortir de dubtes a través d’una exploració neuropsicològica d’aquesta capacitat i altres funcions cognitives vinculades com l’atenció, la concentració o determinades funcions executives. Aquesta exploració permet realitzar un perfil del rendiment cognitiu dels diferents tipus de memòria, així com establir un retrat del funcionament de la memòria com a procés dinàmic.
L’objectiu és determinar la naturalesa d’aquestes dificultats i establir una orientació diagnòstica que permeti assessorar en pautes, hàbits i exercicis per tal de mantenir activa la memòria i/o compensar els dèficits amb l’ús de recursos i ajudes internes i externes.
Pol Franco
Psicòleg Clínic i Neuropsicòleg
Col. 20.782