El concepte de “salutogènesi” va ser definit a finals del S.XX pel metge i sociòleg Aaron Antonovsky. Salutogènesi prové del llatí “Salus” (salut), i del grec “Gènesi” (orígen, creació) i el seu significat és, per tant “Gènesis de la Salut”. La Salutogènesi, més enllà d’un concepte esdevé un nou paradigma basat en la recerca de la salut més enllà de la recerca de la malaltia (“Patogènesi”).

 .

La salutogènesi per tant esdevé un enfocament centrat en la recerca dels factors humans que poden ajudar a promoure una bona salut i un estat de benestar tant físic com mental. En aquesta recerca, diversos estudis al llarg dels darrers anys han evidenciat la importància de factors com la capacitat de gestionar l’estrès i la capacitat d’afrontar i sobreposar-se als diferents obstacles de la vida (resiliència). De fet, Atonovsky va més enllà, i afirma que la forma de veure (i viure) la vida té una influència molt important a nivell de salut. Així, segons aquest autor, les persones optimistes tenen a una major resistència davant de les malalties i una major capacitat per adaptar-se a les diferents demandes i necessitats de l’entorn.

 .

“La vida infligeix els mateixos contratemps i tragèdies en l’optimista que en el pessimista, però l’optimista resisteix millor” (Martin Selingman).

I així és, tal i com explica Álvaro Pascual-Leone, catedràtic de neurologia de la Univeristat de Harvard, en el seu llibre “El cervell que cura”, tenim indicis des de l’edat mitjana que ens indiquen que aquelles persones que són més positives davant de la vida tendeixen a emmalaltir menys, i d’altra banda superen abans o millor els diferents contratemps. Segons aquest autor, el pensament positiu, característic dels optimistes, és un factor essencial per a gestionar l’estrès i les adversitats amb les que anem topant-nos al llarg de la nostra vida.

Adoptar un estil de pensament positiu i tractar de conrear una visió optimista davant la vida no vol dir ignorar les dificultats, les adversitats, els obstacles o les tragèdies. Adoptar un estil de pensament positiu ens porta a adoptar una actitud mental més constructiva i positiva a l’hora d’abordar els esdeveniments que ens van succeint en el nostre dia a dia.

Aquesta actitud es basa en considerar i entendre totes les possibilitats que poden donar-se en un esdeveniment concret però focalitzant-nos en que aquella possibilitat més beneficiosa per a nosaltres. No es tracta de confiar cegament o de manera irracional en que les coses passaran com nosaltres volem, es tracta d’acceptar les possibles dificultats, les pròpies limitacions, per buscar recursos i estratègies, acceptar consells, suport i adoptar, finalment, un punt de vista positiu.

 .

Què necessitem per a adoptar un estil de vida optimista i un pensament positiu?

En primer lloc és important que atenguem el nostre discurs intern, és a dir, que siguem més conscients de la manera en com ens comuniquem amb nosaltres mateixos.

Per això, com a punt de partida, és important prendre consciència dels pensaments que desfilen per la nostra ment. Observar la manera en com ens parlem ens permetrà veure si som massa exigents, estrictes o auto-crítics amb nosaltres mateixos (i adquirir, per tant, informació important a nivell d’autoconeixement). Observar el discurs intern a l’hora, ens ajudarà a veure quins pensaments emergeixen (i com són) en moments de dificultats, davant de reptes, obstacles o en situacions que ens generen estrès o por.

 .

Què passa si la meva tendència és pessimista i detecto que sóc força negatiu/va amb mi mateix/a?

No passa res, pots canviar. El teu cervell pot canviar ja que és plàstic, és a dir, té la capacitat per a modificar les seves connexions (sinapsis neuronals) i crear noves neurones en determinades àrees per tal d’adaptar-se de manera contínua a les demandes del medi i les pròpies necessitats (tal i com deia Santiago Ramón y Cajal, “si ens ho proposem, tots podem ser escultors del nostre propi cervell”) Per això, si volem adoptar una actitud i un pensament més positiu només hem de practicar-ho, el nostre cervell s’encarregarà de crear les connexions i reforçar aquelles regions cerebrals per tal de consolidar i mantenir aquest canvi de pensament.

 .

“Els guanyadors tenen la capacitat de fabricar expectatives positives abans de que ocorri un esdeveniment”, (Brian Tracy)

 .

Algunes pautes i consells per entrenar-te en pensar de manera positiva:

 .

  • o Enfocat en el present. Centra’t en el moment que estàs vivint en aquest precís instant. Algunes activitats com el mindfulness, la meditació o les visualitzacions poden ajudar-te a agafar aquest hàbit.

 

  • o Interromp el flux de pensaments negatius. Detecta els pensaments negatius i pregunta’t: quina utilitat té aquest pensament? Re-formula el pensament tractant d’extreure aspectes positius de la mateixa situació.

 

  • o Cultiva la resiliència. Acostuma’t a sortir de la teva zona de confort. Exposa’t voluntàriament a situacions que et facin respecte o et generin por. Troba la manera de convertir aquesta por en l’energia que t’impulsi per a superar la situació.

 

  • o Canvia el teu llenguatge intern. Les paraules que utilitzem són més importants del que ens pot semblar ja que afecten a la manera en que veiem el món.  Prova de reduir les expressions que comencin per condicionals (“i si…”) i evita el·laborar massa sovint frases que incloguin el NO.

 

  • o Relativitza la importància de les coses. Mantingues les coses en perspectiva. Tot i que t’enfrontis a esdeveniments molt dolorosos, tracta de considerar la situació que et causa tensió en un context més ampli, i mantingues una perspectiva a llarg termini. Relativitzar la importància de les coses ens ajuda a gestionar la intensitat de les emocions i a tolerar millor la frustració.

 

  • o Crea records agradables. Si els pensaments negatius són els que destaquen mentre t’afrontes a una experiència és molt provable que aquesta acabi amb un mal record. Quan t’adonis que comences a crear una experiència negativa, pensa en el bé de la mateixa i genera un record positiu.

 

  • o Practica la gratitud. Dona gràcies pel que tens. Valora-ho i tingue-ho present. Per a agafar aquest hàbit pots provar de portar un diari de gratitud on cada nit pots anotar allò que has fet, tens o t’ha passat durant el dia i pel qual vols donar les gràcies.

 

  • o No et comparis. Ets únic i inimitable: accepta’t i estimat tal i com ets. Això no vol dir que no vulguis millorar o seguir creixent, però fes-ho des de la pròpia motivació pel canvi, lluny de fer-ho per motivacions o imposicions extrínseques (externes a nosaltres).

 

 

 

Pol Franco

Psicòleg i Neuropsicòleg

Col. 20.782