L’agenda, els contactes, la missatgeria instantània, els correus electrònics, el calendari, jocs, aplicacions per obtenir informació, vídeos, imatges i fotografies,… Avui en dia tot això i més ho tenim en el nostre telèfon mòbil i aquest és un els motius principals pels quals ens passem el dia “connectats”, convertint el dispositiu en qüestió quasi bé en una “extensió electrònica” de nosaltres mateixos. Sempre a mà. Sempre controlat. I si hi sumem altres dispositius habituals com l’ordinador, la tableta o la televisió, és evident que el consum diari de noves tecnologies és excessiu  massa sovint en el nostre dia a dia. 

Tot i que actualment el trastorn per abús de les noves tecnologies no és oficial, alguns autors ja parlen d’aquesta situació com “l’epidèmia del segle XXI”. No és estrany doncs, que diferents experts i diferents estudis científics associïn l’evolució de les noves tecnologies i, sobretot, l’evolució del consum dels “smartphones” , a una major prevalença d’alguns trastorns, especialment d’ansietat.

A nivell físic, el consum excessiu dels telèfons mòbil, juntament amb altres dispositius (ordinadors, tabletes,…) pot generar problemes com el síndrome del túnel carpià, dolors cervicals, inflamació i rigidesa en determinades articulacions, artrosis en la base del dit polze, problemes visuals com el síndrome visual de l’ordinador (reducció significativa de la freqüència de parpalleig) o degeneració de la retina.

A nivell psicològic, el consum excessiu de noves tecnologies, i especialment dels “smartphones” pot comprometre significativament el nostre equilibri i provocar-nos problemes en el nostre benestar. El periodista britànic Johann Hari parla de l’increment general de la prevalença de problemes depressius i d’ansietat entre la població, especialment entre adolescents i adults joves, associant aquest increment a la desconnexió social. I és que passar més temps davant d’una pantalla, implica a l’hora, passar menys temps en una situació diferent (a l’aire lliure, en situacions socials, fent activitats esportives,…). La connexió sistemàtica a les noves tecnologies, per tant, s’ha evidenciat com una factor de risc per a desencadenar estrès i predisposar-nos a patir, a l’hora, determinats problemes d’ansietat i problemes anímics.

Així, algunes de les dificultats o problemes psicològics associats al consum excessiu de dispositius tecnològics com els “smartphones” són: la pèrdua de motivació per altres activitats i esdeveniments, majors dificultats per a concentrar-se, dificultats per a retenir informació (dificultats de fixació), major tendència a les rumiacions i a les preocupacions mal gestionades (degut a l’agitació mental), problemes d’auto-estima, dificultats en habilitats socials, dèficits en la capacitat de resolució de conflictes i dificultats per a conciliar o mantenir el son, entre d’altres.

En un estudi publicat l’any 2015, Belçaguy i els seus col·legues, identificaven alguns trastorns psicològics associats a les noves tecnologies:

  • o Nomofòbia: angoixa o incomoditat per no poder utilitzar el telèfon mòbil. Aquesta sensació apareix habitualment quan, per exemple, oblidem el dispositiu a casa.

  • o Trucada Imaginària: sensació d’haver sentit una trucada, o so de notificació del dispositiu, encara que realment, aquesta no s’ha produït i es deu a l’efecte de la nostra imaginació juntament amb l’hàbit d’escoltar constantment aquests sons en el nostre dia a dia.

  • o Efecte Google: dificultats per a retenir informació degut a la pèrdua de la necessitat de fer-ho ja que, actualment, podem accedir a ella i recuperar-la quan volem des dels dispositius tecnològics, les xarxes i els cercadors d’internet.

  • o Síndrome del “doble check”: relacionat amb el whatsapp, és la impaciència (i fins i tot angoixa) que apareix quan hem enviat un missatge, ha sigut llegit però no tenim encara una resposta.

 

Què és el “dejuni electrònic intermitent”?

 

Es tracta d’un concepte adaptat de l’àmbit nutricional, en el que es proposa desconnectar de manera intermitent del telèfon mòbil amb l’objectiu d’evitar, per una banda, la possibilitat d’aparició dels problemes específics associats directament al consum del telèfon (i altres dispositius) com els descrits ens els punts anteriors.

D’altra banda, interrompre en diferents moments al llarg del dia, el consum de tecnologia ens permetrà dedicar més moments i espais a altres activitats que ens permetin exercitar capacitats socials, d’afrontament de pors, resiliència i habilitats socials, entre d’altres, i per tant, ens ajudarà a l’hora, a reduir la presència o possibilitat d’aparició de símptomes cognitius, emocionals i físics com la baixa autoestima, la preocupació, la impaciència o les dificultats de concentració i retenció d’informació, entre d’altres.

Especialment important és interrompre el consum d’aquests dispositius durant la nit per facilitar el son i reduir la sobre estimulació moments abans d’anar a dormir. L’afecte de la llum blava és de sobres conegut en l’actualitat, i per exemple, un dels efectes habituals és l’acceleració del ritme cardíac, símptoma que a la vegada es relaciona amb l’estrès i fins i tot l’ansietat.

En conclusió: reduir el consum dels dispositius tecnològics, especialment dels “smartphones” és important en al mesura en que podem evitar l’aparició de determinats problemes, i a la vegada, utilitzar aquest temps per a altres activitats productives i constructives que ens permetin posar en pràctica determinades capacitats i reforçar-les.

 

Pol Franco Cortina

Psicòleg i Neuropsicòleg

Col. 20.782