APRENENT A ESQUIAR SENSE NEU: Confinament i relacions familiars

Perquè la imatge d’aquests dies podria ser aquesta: estem aprenent a esquiar, sense neu ni monitor ni forfait. De fet, fins i tot sense massa premeditació ni preparació prèvia.

Ens hem llançat a la pista negra i, no ho dubteu, la baixarem. I a poder ser il·lesos i il·leses, només ens cal tenir en compte algunes coses:

  • Som persones fortes i valentes, tot i que aquesta situació ens ha agafat de manera imprevista. No havíem planificat mai estar-nos tan temps a casa sense comunicar-nos i, per tant, no estàvem preparats. Això no vol dir que no puguem fer-ho bé, de fet ho farem bé, de la millor manera que sabem perquè tenim una capacitat d’adaptació molt important, que ara descobrirem.
  • A cada casa, es viu una situació diferent. No ens comparem. Sabem que aquell té els dos nens a casa i diu que no pot més, però l’altra ens explica que la soledat se li està fent tan difícil…hi ha fins i tot qui esta gaudint d’aquests moments i hi ha qui saltaria per la finestra. És normal, cada situació és única i cap d’elles té a veure amb la teva. Mira’t a tu, escolta’t a tu…és el teu ball, el que toca que ballis, és la teva dansa.
  • Dóna’t permís per allò que necessitis. Aquests dies escoltaràs i llegiràs un munt de coses: que si s’ha de fer ioga, mirar pelis, que si és millor fer coses, que si és millor no fer-ne….escolta’t. Serà bo per tu allò que el teu cos i les teves emocions et demanin, ni més ni menys. De la mateixa manera, deixa que els teus fills puguin explicar-te què necessiten i respecta-ho, acompanya’ls en aquesta descoberta.
  • Aquests dies tindran fases, no totes iguals. És bo ser-ne conscient. No és el mateix portar 5 dies a casa que portar-ne 20 i pels petits, aquest malestar encara és més intens i més difícil de gestionar. Ells i elles no poden posar-ho en paraules o no poden fer-ho de la mateixa manera que ho podem fer nosaltres: és ben possible que duguin a terme conductes que expressin aquest malestar i que ens costin de gestionar com a pares i mares. Validem aquests sentiments, com fem amb els nostres: és una situació excepcional i cadascú l’afronta com pot i com sap. No ens exigim massa.
  • Millor cuidar la nostra salut mental. Aquests dies ens arriben, com un bombardeig, mil activitats per fer amb els nens i nenes. Moltes d’elles són educatives, d’altres lúdiques, d’altres combinen ambdós aspectes. L’escola ens envia deures, se’ns acumula la feina…i resulta que els nostres fills i filles estan espantats, preocupats o senzillament tenen un estat d’ànim que aquests dies no els predisposa gaire a dur a terme activitats acadèmiques. No passa res. Quan tornin a l’escola, recuperaran el temps perdut i és preferible que emocionalment estiguin bé que no pas que els demanem coses que ara no poden assumir.
  • Dóna un cop d’ull a les recomanacions dels professionals. Consulta la guia del COPC i altres materials que es vagin publicant per part dels experts i recorda: allò més positiu per fer, sens dubte serà allò que tu sentis que necessites. Atura’t, respira, confia en tu. I si et fa falta, demana ajuda, estem aquí per acompanyar-te.

 

L’equip de Psicòlegs del Centre de Psicologia Carme Bosch