Els microorganismes que viuen en el nostre intestí són una font de molècules fruit del seu metabolisme; l’estudi de les mateixes s’anomena metabolòmica.
Quan l’ecosistema intestinal està sa hi ha un equilibri entre les molècules generades per la microbiota que interaccionen amb nosaltres, sent una font de salut i benestar.
L’estrès, la pol·lució ambiental, els mals hàbits nutricionals, la falta de descans i el consum de fàrmacs, poden produir canvis en aquest fràgil ecosistema. Aquest desequilibri s’anomena disbiosi. Quan hi ha disbiosi el metaboloma també es modifica, i allò que fins aleshores ens generava salut, comença a provocar-nos patologies.
A continuació posaré tres exemples ben estudiats de la incidència de la microbiota i el seu metaboloma en la salut mental:
- El sobrecreixement d’espècies de la família dels clostridis es tradueix en un augment de la producció de p-cresol. Aquesta substància que, en condicions normals el nostre organisme la gestiona bé, quan augmenta altera l’equilibri dels nostres neurotransmissors. Hi ha un augment de la dopamina i una baixada de la noradrenalina. En trastorns com el TOC, espectre autista, esquizofrènia, aquest metabòlit sol estar augmentant i pot ser, entre altres coses, un detonant o un perpetuador de la malaltia.
- També tenim els bacteris gram negatius, els quals tenen a l’estructura de la seva membrana LPS (lipopolisacàrids) que els ajuden a estabilitzar-la. Quan hi ha massa quantitat de LPS, aquests poden travessar la barrera hematoencefàlica i generar-nos neuroinflamació. Aquest estat inflamatori del cervell provoca canvis en el metabolisme de la serotonina, produint una disminució de la mateixa i un augment de les quineurines produïdes pel sistema immune per generar la inflamació. A la pràctica aquest fet es tradueix en una baixada de la serotonina, alterant la bioquímica cerebral. La depressió, estats d’ansietat i insomni estan molt relacionats amb els LPS i la neuroinflamació.
- La càndida Albicans és un microorganisme molt abundant en el nostre intestí. Quan es troba en la seva forma unicel·lular ens pot ser beneficiosa. Si per un excés d’antibiòtics, per estrès o per una alimentació amb molts sucres creix en excés, es poden agrupar entre elles formant estructures més grans que s’anomenen micelis, i són capaces de generar una híperpermeabilitat en el nostre intestí produint inflamació . També fabriquen un munt de substàncies potencialment tòxiques que poden alterar l’estat d’ànim i donar-nos baixades d’energia.
Per tant, davant d’una patologia mental, treballar per millorar l’ecosistema serà una eina clau en la millora de la qualitat de vida de la persona. D’altra banda, aquest treball pot contribuïr també a que la medicació, en cas de que sigui necessari prendre-la, sigui més eficient i, a nivell més general l’estat mental de la persona sigui més equilibrat.
Cristòfol Talaveron Planas
Farmacèutic Col. 8.084
Especialitzat en PNIE i micronutrició