Els conflictes interns són aquells conflictes que generen un estat d’incomoditat amb un mateix i que poden desencadenar problemes d’autoestima i diversos problemes d’ansietat o anímics.

Un conflicte intern pot aparèixer arrel de moltes situacions diferents. En molts d’aquests escenaris, en part, els conflictes interns apareixen quan davant d’una situació, opinió, acció, persona (…), pensem i sentim d’una manera però actuem d’una altre diferent, o fins i tot oposada. Des d’un punt de vista psicològic podem dir que “pensament i emoció van en una direcció, i les nostres accions en un altre”, per tant, sigui conscient o inconscient, no ens sentim còmodes amb les nostres accions, decisions (…) perquè no són realment les que “ens representen”.

A nivell d’autoestima, si entrem en aquesta dinàmica i sobretot si aquesta és generalitzada en diferents àmbits de la nostra vida, és quan podem arribar a desenvolupar patrons de conducta que es van automatitzant i que reforcen la problemàtica, ja que generen rols i papers amb els quals no ens sentim còmodes i que fins i tot poden desencadenar emocions intenses i autodirigides cap a nosaltres com la ràbia, la frustració,… desgastant-nos progressivament.

Un dels patrons habituals que es relacionen amb una autoestima baixa i a l’hora afavoreixen la presència o manteniment de conflictes interns, és actuar de manera passiva, és a dir, no ser assertius. Això implica no atrevir-nos a expressar opinions contràries, ni a expressar desitjos i necessitats o fer peticions. Implica també una dificultat per expressar com ens sentim o estem en determinats moments i saber comunicar-ho, compartir-ho i alliberar-nos emocionalment. Per tant, a nivell pràctic, implica no actuar com desitgem o necessitem en un determinat moment, és a dir, no actuar com “pensem i sentim” que hem de fer-ho.

En aquest sentit es important tenir límits personals i sobretot respectar-los, és a dir, tenir “línies vermelles” que no estem disposats a travessar, situacions que no estem disposats a tolerar, i actuar en conseqüència si detectem que una situació o persona traspassa aquesta línia. Tenir límits implica donar-li força a les nostres idees, creences, valors (…) i per tant, actuar des de la nostra essència.

Algunes pautes importants per a gestionar els nostres conflictes interns:

  1. En primer lloc és important detectar i ser conscients de les situacions que ens fan sentir “incòmodes” amb nosaltres mateixos. És important aturar-nos i reflexionar-hi. Detectar quines accions fem (i depenen de nosaltres) que estan contribuint a crear aquesta dinàmica que poc a poc va minant la nostra seguretat. És essencial que ens centrem en analitzar allò que fem nosaltres, és a dir, allò que depèn de nosaltres poder canviar. Quan detectem que hi ha una situació que ens genera malestar ja que, per exemple, no ens sentim “lliures d’expressar-nos i actuar tal com som”, és important prendre’n consciència i actuar en conseqüència.

  1. El segon punt clau, és ocupar-se de la situació. Com dèiem, és clau saber identificar les pròpies conductes que estan reforçant el problema i que, en el fons, generen els conflicte intern. No oblidem que els conflictes interns són conflictes intrapersonals i per tant, depenen de les nostres creences, idees, pensaments, experiències, emocions i conductes, i tenen a veure en essència amb nosaltres mateixos. Ocupar-se’n passa per modificar la nostra manera d’afrontar aquestes situacions que generen el malestar i que són la font del conflicte, i buscar conductes que representin el que sentim i pensem. Si aquestes no són acceptades o compreses, caldrà valorar si podem conviure o no amb aquesta situació, i de nou, actuar en conseqüència.

I per acabar, una petita reflexió:

Si no ens permetem ser nosaltres mateixos,

com podem arribar a ser feliços?

La felicitat apareix

en el moment en que som autèntics”

Osho (cita adaptada)

Pol Franco Cortina

Psicòleg i Neuropsicòleg

COPC Col. 20.782