L’adolescència és un període de desenvolupament molt intens i amb grans canvis, a tots els nivells, però sobretot en el camp emocional. Si a més a aquesta etapa li sumem moments vitals molt estressants, com per exemple un confinament, podria ser que a nivell emocional i en el comportament es produïssin alteracions que tot sols no poden solucionar.


Després de tota la situació viscuda durant la pandèmia per covid19, em sembla profitós fer algunes pinzellades en el camp de l’adolescència i prestar atenció a aquells canvis o estats anímics i conductuals que ens poden posar en alerta per tal d’ajudar al jovent del nostre entorn.

  • Tenir en compte que en els adolescents, les emocions bàsiques prenen un altre dimensió, doncs no solen expressar-les ni com els nens ni com els adults. En el cas de la por, és una de les emocions que més els desborda, doncs sol presentar-se en excés i sobredetecar amenaces, provocant que estableixin més límits, molts innecessaris i per tant, un major aïllament. La tristesa els sol provocar un bloqueig i limitacions d’actuació, pel fer de no poder acceptar allò que passa i no podent trobar solucions. La ràbia és a vegades l’emoció predominant, que permet expressar la disconformitat però des d’un punt de nerviosisme, el qual els fa perdre tot el missatge. Cal ensenyar a viure-la des de la tranquil·litat. Amb l’orgull, en la majora d’adolescents, cal ensenyar a controlar-lo i tenir uns valors òptims, no arribant a extrems de narcisisme o bé d’aïllament. L’amor i l’alegria, tot i que son emocions positives, també es necessària una educació en elles, doncs ensenyar a gaudir del camí és el què veritablement donarà sentit a l’emoció.
  • Cal recomanar sempre, tant en nens, adolescents i adults, no reprimir, prohibir ni ignorar les emocions, doncs si això passa és quan realment ens sentim desbordats i poc hi podrem actuar. És molt més útil sentir, reconèixer i validar les emocions, a mode de brúixola que ens guiï cap a les accions i relacions necessàries per a poder restablir el benestar emocional.
  • Un altre aspecte a tenir en compte és conversar sobre les emocions viscudes amb elevada intensitat, un cop aquestes s’hagin calmat. En aquesta conversa, seria important poder ensenyar a expressar les emocions, mitjançant l’esport, la creativitat, la teràpia d’art o, fins i tot, assistint a teràpia individual o en grup, amb adolescents que es trobin en situacions semblants. Totes aquestes activitats ajuden a desenvolupar la intel·ligència emocional.
  • Finalment, una de les millors formes de poder ajudar als nostres adolescents és mirar-se a un mateix, veient com ens comportem davant d’ells, podrem aprendre molt de la gestió emocional, doncs no oblidem que en tot moment som models.

 

Esperem que us hagin estat útils aquests consells.


Judit Trench Rincón

Psicòloga

COPC Col. 21.821