Autoestima, autoconeixement i assertivitat: 7 consells per a cultivar-les.

Una persona no pot estar còmode amb ella mateixa

sense la seva pròpia aprovació”

Mark Twain


Diccionari en mà, podem definir l’autoestima com l’estima i la consideració que tenim envers nosaltres mateixos. En altres paraules, parlem de la percepció i valoració que les persones fem de nosaltres com a individus en funció dels nostres pensaments, emocionssentiments, accions i experiències, i del conjunt d’idees i creences que aquestes configuren sobre nosaltres.

Per tant, l’autoestima està estretament lligada a l’autoconeixement. Per a valorar-nos de manera realista i a l’hora acceptar-nos, cal que siguem capaços de tenir una opinió sobre nosaltres que no estigui fonamentada principalment en el que ens diuen o observen els altres.

Cal que tinguem la nostra pròpia opinió.

Això no vol dir que no poguem considerar el que opina el nostre entorn o contrastar determinades percepcions pròpies, sobretot amb aquelles persones amb qui tenim una relació més estreta i confiem en la seva opinió. Però en qualsevol cas, hem de ser capaços de percebre’ns més enllà del que valorin els altres ja que ningú pot coneixe’ns tant bé i amb tanta profunditat com nosaltres mateixos, sobretot si ens ho proposem.

Per això, l’autoconeixement és important per a l’autoestima ja que és un dels punts clau per a poder acceptar-nos tal com som, amb les nostres llums i les nostres ombres, amb els nostres punts forts i també amb les nostres debilitats.

A nivell emocional, l’autoconeixement també és clau per a saber quines necessitats i desitjos tenim, en que ens agrada invertir el nostre temps de lleure i quines habilitats disposem o volem desenvolupar. Això és important ja que aquest coneixement implica ser conscients del que és important per a nosaltres i del que dona sentit a la nostra vida. Ens permet tenir objectius, metes i projectes personals a curt, mig i llarg plaç, i per tant, ens ajuda a estar motivats, il·lusionats i a mantenir-nos en moviment en el nostre dia a dia més enllà de les obligacions quotidianes, acadèmiques i/o laborals.

Si parlem d’emocions, hi ha un altre punt clau on l’autoconeixement és essencial per a la nostra autoestima. Té a veure amb com identifiquem i canalitzem els diferents estats emocionals. És importat pel nostre benestar mental que sapiguem identificar com estic i com em sento emocionalment parlant per a poder ser responsables amb nosaltres mateixos i actuar en conseqüència. És a dir, saber com estic i com em sento m’ha d’ajudar a entendre com penso i actuo en determinats moments.

Identificar els estats emocionals, sobretot aquells lligats a emocions que experimentem com a desagradables i que interfereixen en el nostre dia a dia, és important en la mesura en que ens ajuda a ser conscients de les necessitats emocionals d’un moment concret i per tant ens ajuda a saber com alliberar-les, sense reprimir-les ni alimentar-les de manera desadaptativa. Saber com canalitzar de manera saludable les nostres emocions ens ajuda a mantenir-nos en equilibri i per tant, és un punt important a tenir en compte sempre que parlem d’autoestima.

Lligat a l’autoestima també hi ha un altre concepte important, l’assertivitat. Aquesta es defineix com la capacitat per saber expressar i defensar els nostres drets, necessitats, desitjos, opinions (…) d’una manera oberta, franca, directe, respectuosa i en definitiva, saludable.

El gran enemic de l’assertivitat és la por. La por “al que diran”, la por “a si desencadenaré un conflicte”, “a com es poden prendre la meva opinió”, “ I si s’enfaden?”, “I si no m’entenen?” (quants pensaments limitants comencen per “I si…”!). En definitiva, parlem de la por lligada a la valoració i percepció (imatge) que els altres poden tenir de nosaltres. Ser assertius implica, per tant, actuar a cavall entre la passivitat i l’agressivitat. És a dir, no caure en els extrems que poden desencadenar problemes de diferent índole.

.

A continuació us donem alguns consells per a cultivar una autoestima forta:

  1. Agafa l’hàbit de qüestionar allò que els altres diuen de tu. No acceptis com a veritat absoluta tot allò que els altres opinen del que fas, dius, sents o penses. Confronta-ho amb la teva pròpia opinió i fes-ho conscientment.

  1. Sigues capaç de defensar les teves opinions o idees de manera directa, honesta i amb respecte, però sigues capaç de canviar-les i adaptar-les si et demostren que estaves equivocat.

  1. Centra’t en el present, evita anticipar i preocupar-te per esdeveniments futurs. Tampoc et qüestionis decisions del passat, i si cal revisar-les, fes-ho de manera constructiva i orientant-te a obtenir informació útil per a “millorar” en un futur.

  1. No evitis les situacions que perceps com a amenaçants, acostuma’t a enfrontar-te a elles, adquirir i consolidar recursos i sobretot, incrementar la seguretat en tu mateix i millorar les teves espectatives d’autoeficàcia de cara a situacions futures.

  1. No esperis a que els altres et valorin. Fes-ho tu mateix. No esperis a que el teu entorn, siguin qui satisfaci aquesta necessitat de reconeixement, desenvolupa la teva capacitat per valorar-te de manera realista analitzant les diferents situacions i experiències pròpies. Recorda que ningú, a part de tu, pot veure dins teu. Ningú.

  1. Aprèn a obrir-te i expressar allò que sents sobretot quan això et genera dolor, malestar o preocupacions. Si les tens, trenca amb les creences limitants que et diuen que “cercar ajuda és de dèbils” o que “hem de poder per nosaltres mateixos”. Sovint, saber fer-ho és una fortalesa. La única manera? Prova d’actuar de manera contrària a com et dicten aquestes creences.

  1. Gaudeix d’estar amb gent, i també a d’estar sol. Sigues capaç de treure el màxim de cada moment. Tingues projectes personals i activitats d’oci individuals (encara que també les puguis compartir) que et permetin gaudir i desenvolupar-te personalment, sol i acompanyat.

.

I recorda, l’autoestima és com una taula. Cada pota és un dels pilars. Com més pilars té la taula, més sòlida és. I els pilars, com més depenguin de nosaltres mateixos i menys dels altres, més sòlids seran.

Per acabar, citant a Stacey Charter, una petita reflexió:

No depenguis de ningú més per a ser feliç i per a valorar-te.

Només tu pots ser responsable d’això.

Si no pots estimar-te i respectar-te a tu mateix,

ningú podrà fer que això passi”.

Stacey Charter


Pol Franco

Psicòleg i Neuropsicòleg

Col. 20.782

Post Tags
About Author: CarmeB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

 

Share This
nou projecte de psicologia online (1)

NOVA PLATAFORMA DE RECURSOS PERSONALS ONLINE

Subscriu-te al nostre newsletter per estar al corrent d'aquesta i altres iniciatives i projectes!

He rebut correctament la teva subscripció. Rebràs el nostre newsletter a principi de cada mes.