La mort d’un ésser estimat en la infantesa pot ser un tràngol molt complicat. Pels més petits, no només és una pèrdua a nivell físic, sinó que pot suposar diverses variacions significatives en el seu dia a dia.
Entre aquestes variacions destaquen:
- 1. Pèrdua i canvi en la identitat personal, doncs es modifiquen rols familiar
- 2. Pèrdua de seguretat, a nivell emocional i físic
- 3. Pèrdua del sentit de la vida, doncs poden canviar o revaluar fites o objectius vitals
El millor que podem fer en aquests moments és ser el màxim de sincers (adaptant el nostre discurs) i ajudar-los en el procés de dol, fent-los entendre què significa una pèrdua i escoltant quina és la seva forma d’enforntar-se a la mort.
La seva via d’expressió sol ser comportamental o emocional, provocant reaccions a nivell físic i de conducta que poden no ser habituals, o bé canvis i aparició de pensaments que no esperem.
És important permetre que sentin i diguin què els passa, i que els acompanyem amb totes les reaccions que pateixin des de la tolerància, el respecte i l’acompanyament. Si la pèrdua per nosaltres també és vital, caldrà buscar una persona de seguretat per als més petits, amb qui sàpiguen que hi poden parlar i comentar qualsevol dubte, inseguretata, preocupació (…) que els pugui sorgir. Tenir aquesta figura és clau en tot procés de dol.
Per últim, i no menys important, és que, si sempre ens considerem com a models pels nostres fills, en un dol ens hem de permetre seguir sent aquesta figura. Si expliquem què sentim i no amaguem emocions, segurament ajudarem als menuts a que s’entenguin a ells mateixos, guardant sempre aquells sentiments més intensos i dramàtics per a moments privats.
Si passats uns mesos, observem que els infants continuen tenint canvis no habituals o unes emocions excessivament intenses, caldrà tenir present que un dol es pot complicar i que, davant d’aquesta possibilitat, seria recomanable consultar a un especialista.
Poc a poc, l’emocionalitat i els sentiments perden importància ja que l’equilibri es restableix progressivament, donant pas a emocions i records d’una valència més positiva que es viuran emocionalment d’una manera saludable.
Judit Trench
Psicòloga Infanto-Juvenil i conductora de grups de suport en el dol
Col. 21.821
