El fracàs: una parada “obligatòria” per l’èxit

El fracàs, una parada obligatòria per l

Prohibit equivocar-nos, prohibit fracassar. Aquesta és una idea molt present en l’imaginari col·lectiu, conscient o inconscient, de la societat actual.


Creixem amb continus missatges que parlen d’èxit com a concepte de vida al que hem d’aspirar, ja sigui a nivell personal, social, familiar, acadèmic o laboral. Sovint ens fan creure que l’èxit és l’únic camí possible, o com a mínim, esperable.

Per això, no acceptem en general, el fracàs (o bé ens costa molt de fer-ho). Tolerem poc l’estat emocional que aquest ens desencadena, fonamentat per la frustració, que sovint provoca una sèrie de pensaments intensos d’autocrítica o d’injustícia.

Les idees que absorbim de la societat (alimentades en molts casos per estils educatius rígids i poc orientats al desenvolupament emocional quan som infants) generen en nosaltres creences que a l’hora és converteixen en pensaments que guien la nostra conducta en el nostre dia a dia, i a l’hora determinen la manera en que percebem el món i interectuem amb el nostre entorn (físic i social), i més important encara, amb nosaltres mateixos..


Que passaria si canviéssim la manera en què veiem els fracassos?

És habitual escoltar o llegir històries d’èxit, però sovint aquestes històries ens arriben a mitges, i per tant, la informació està esbiaixada. Perquè? Perquè sovint som coneixedors dels èxits que assoleixen certes persones, sense saber els fracassos que han col·leccionat abans d’aconseguir-ho.

Henry Ford, per exemple, va arruïnar-se vàries vegades abans de fundar General Motors, James Dyson van fer més de 5000 prototips abans de poder crear una aspiradora que funcionés bé, Thomas Edison va fer milers d’intents per aconseguir fer funcionar la bombeta, la primera empresa creada per Bill Gates va fer fallida abans de crear Microsoft, a Walt Disney el van fer fora de la seva feina en un diari al·legant falta d’imaginació i idees creatives, Steven Spielberg va ser refusat vàries vegades per l’Escola d’Arts Cinemtaogràfiques de California abans de fer-se  un nom com un dels millors directors de cinema de la seva època (…).

I així, podríem estar repassant històries durant hores. Històries de fracàs que van permetre posteriorment l’èxit.

L’èxit per tant, no és l’absència d’errors ni fracassos, sinó la capacitat per a gestionar-los i extreure’n informació útil per a reformular o replantejar l’objectiu, la idea o els passos a seguir per dur-lo a terme. Aquí, també és important tenir en compte que ser valent no implica no tenir pors sinó ser capaç d’enfrontar-nos a elles. I en el camí cap els nostres objectius, assolir l’èxit no significa no tenir fracassos, sinó ser capaç de donar-li utilitat a aquests.


El fracàs i la presa de decisions

Permetem-nos l’error i el fracàs. Equivocar-nos és necessari. Errar és important. Fracassar és només un pas més en la consecució de qualsevol objectiu que ens proposem.

D’acord amb el Model Transteòric del Canvi proposat per Prochaska i Di Clementi l’any 1984, la consecució d’un objectiu parteix d’una sèrie de fases:

  1. Etapa de Precomtemplació (preconsideració)
  2. Etapa de Contemplació (consideració)
  3. Etapa de preparació
  4. Etapa d’acció
  5. Etapa de manteniment

I complementa aquest procés amb una sisena etapa, una de les més importants del procés: la recaiguda. Abans d’entrar de ple en analitzar aquesta darrera fase, cal tenir present que tot procés de canvi és dinàmic, és a dir, no necessàriament anirem passant per les diferents etapes de manera lineal.

És precisament degut a la naturalesa dinàmica del procés, on cobra especial importància l’etapa de la recaiguda. Perquè? Perquè la recaiguda, suposa un procés de “revisió i renovació” de l’objectiu formulat o del pla d’acció, i per tant una revisió de les etapes de contemplació, de preparació o d’acció, amb l’objectiu de detectar possibles accions i actituds a modificar i/o optimitzar per assolir finalment l’objectiu marcat..


En resum… la recaiguda, els errors, els passos al costat o endarrere (…), són un fracàs?.


Podem dir que si però matitzant i adoptant un punt de vista on el fracàs NO TÉ UNA CONNOTACIÓ NEGATIVA O CATASTROFISTA, SINÓ NECESSÀRIA.

El fracàs per tant, ens permet recopilar informació per a optimitzar el procés de presa de decisions implícit en la consecució d’objectius.


Donem-nos la oportunitat de fracassar, siguem tolerants amb nosaltres mateixos i, així, serà mes “fàcil” no només assolir els nostres objectius, sinó gaudir del camí que fem quan mirem d’aconseguir-los.


Si us interessa el tema, us animem a llegir els articles publicats anteriorment 10 CLAUS PER ENTRENAR LA RESILIÈNCIA I ASSOLIR ELS TEUS OBJECTIUS i també OBJECTIUS I PROPÒSITS: 5 CLAUS PER A FORMULAR-LOS.

.

Pol Franco

Psicòleg habilitat com  Psicòleg General Sanitari

COPC Col. 20.782

Post Tags
About Author: CarmeB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

 

Share This
nou projecte de psicologia online (1)

NOVA PLATAFORMA DE RECURSOS PERSONALS ONLINE

Subscriu-te al nostre newsletter per estar al corrent d'aquesta i altres iniciatives i projectes!

He rebut correctament la teva subscripció. Rebràs el nostre newsletter a principi de cada mes.