Família i escola, una relació que cal cuidar


Els informes escolars han arribat fa poques setmanes a moltes cases i de ben segur que aquest fet ha generat reaccions d’allò mes diverses.


És habitual veure la cara de sorpresa d’alguns pares i mares, que no esperaven les qualificacions o les observacions que llegeixen per part de l’escola i que es pregunten: Però això des de quan passa? Acte seguit, és previsible la cadena d’esdeveniments: reunió d’urgència familiar, culpem als nostres fills de no haver estudiat més o directament ens culpem a nosaltres per no haver-hi estat prou a sobre. Ja tenim el plat servit.

.

Ara bé, us convido a una reflexió: d’ençà de l’inici de curs, fa aproximadament 4 mesos, quina relació hem mantingut amb el professor/a del nostre fill/a? El/la coneixem? Ens coneix?

 

El nostre fill, la nostra filla….són éssers únics amb tot un entramat de característiques que cal conèixer, per poder tractar de la millor manera a fi que puguin desenvolupar tot el seu potencial. Moltes d’aquestes característiques, el professor/a les anirà descobrint, forma part de la riquesa de la tasca docent. No obstant, hi ha aspectes que, si són determinants pel moment present de l’infant (naixement d’un germà, separació dels pares, esdeveniments familiars significatius, diagnòstics, etc.), és important que com a pares i mares els comuniquem a l’inici de curs, sobretot si és la primera vegada que el professor/a coneix al nostre fill.

Conèixer a la persona que passarà unes 8 hores al dia amb el nostre fill/a és important. Crear-hi un fil comunicatiu, que permeti el fet de compartir, de crear relació, d’acompanyar de la millor manera serà un element valuós, que permetrà abordar cada dificultat o cada repte, des de l’inici, sense sorpreses, amb complicitat i sobretot amb humilitat. Creant un vincle positiu.

Hi ha professors/es i pares i mares que fan que aquest acompanyament sigui una pràctica habitual i que el fet de compartir-lo sigui una experiència enriquidora i emocionant, de la qual els nens i nenes de ben segur que en trauran profit.

No obstant, si la situació que viviu no és aquesta, si hi ha aspectes que us agradaria millorar, que no us fan sentir bé…no dubteu a transmetre-ho, a cercar la manera de poder transformar la relació i a aconseguir així una experiència molt més acollidora. Els nostres fills i filles s’ho mereixen.


Silvia Garcia Capdevila

COPC Col. 18.357

Psicòloga infanto-juvenil i familiar

Post Tags
About Author: CarmeB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

 

Share This
Aquest 2022, fem 15 anys #alteucostat (1)

Vols rebre informació?

Estigues informat de les novetats en els nostres serveis, cursos, tallers i publicacions sobre psicologia i salut.

Gràcies per subscriure't, rebràs el newsletter informatiu sobre els nostres serveis, xerrades, tallers, cursos i publicacions.