• Wells va definir el Síndrome Cognitiu Atencional (o SCA) com “un patró o estil de pensament caracteritzat per rumiacions intenses, preocupació excessiva, atenció fixada en l’amenaça i conductes d’afrontament o estratègies d’auto regulació deficients o poc òptimes”.

.

  • Per tant, en el SCA parlem de patrons particulars de pensament, de vivència emocional i de comportament que reforcen l’experiència negativa en front de situacions que suposen una font d’estrès i de malestar emocional.
  •  Selingman, des de la Psicologia Positiva, dona especial importància al contingut dels nostres pensaments com a pilar fonamental per afrontar les situacions d’estrès i malestar, i en definitiva aquells obstacles, problemes i/o altres situacions que podem trobar-nos (i ens trobarem!) al llarg de la nostra vida. Des d’un enfocament metacognitiu, alguns autors com el propi Wells, suggereixen que la clau es troba més en el “com” que en el “què”. En altres paraules, la perspectiva meta cognitiva considera essencial prendre consciència i treballar la menar en que pensem (i per tant també la manera en que ens preocupem) més enllà d’observar i modificar el contingut dels propis pensaments.
  • Quan patim un problema d’ansietat aquest est deu, en gran part, a una excessiva preocupació (conscient o inconscient) que es tradueix en rumiacions caracteritzades per una llarga cadena de pensaments amb tendència negativa (alarmistes, catastrofistes, auto crítics,…) que lluny d’ajudar-nos a afrontar la situació, ens “roben energia fins arribar a bloquejar-nos”.
  • .
  • .

  • Però quin paper hi juga l’atenció (i el control atencional) en el desenvolupament i manteniment d’un problema d’ansietat?

  • En moltes persones amb problemes d’angoixa s’observa un biax atencional caracteritzat per la dificultat en “deixar d’atendre” als diferents estímuls que generen preocupació o malestar en una situació específica. Aquest fet es coneix com a “monitoreig d’amenaces” i es tracta d’una tendència que a l’hora afavoreix l’obsessió i per tant agreuja determinats símptomes relacionats amb l’estrès i l’ansietat, entre els que destaquen les rumiacions excessives i poc realistes.

 

  • continuació us donem alguns consells que poden ajudar-vos a entrenar algunes capacitats i habilitats necessàries per a gestionar correctament l’estrès i l’angoixa:

 

  • 1. Aprendre a deixar passar els pensaments negatius i alarmistes quan no es el moment d’atendre’ls. Enganxar-nos’hi pot perjudicar-nos en el que estem fent o hem de fer, i d’altra banda, al no ser un moment idoni per atendre aquests pensaments tampoc hi pensarem de manera serena i calmada, característiques essencials per a poder analitzar aquells fets que ens preocupen, ens generen incertes o fins i tot por.

 

  • 2. Buscar un moment on atendre voluntàriament aquests pensaments (i les preocupacions que els desperten). És important no evitar ni reprimir sistemàticament el fet de pensar en el que ens preocupa. Com dèiem és important aprendre a desviar els pensaments quan no toca atendre’ls, però hem de torbar un moment per fer-ho tranquil·lament, des de la calma i la serenitat. Demorar aquesta tasca també pot afavorir l’estrès mal gestionat i per tant l’aparició d’ansietat. Quan ens hi posem, és important analitzar la situació d’una manera realista i focalitzar-nos en possibles solucions o estratègies de resolució que depenguin de nosaltres. Sovint hi han coses que no podem controlar i en aquest casos és important saber que pot ajudar-nos a acceptar i tolerar la situació.

 

  • 3. Analitzar la manera en que ens preocupem. Puc fer-me les següents preguntes: Quan una cosa em preocupa i penso en moments que no toca fer-ho? Hi dedico temps a pensar-hi en moments de calma? Quan em preocupo m’enfoco en determinats aspectes o estímuls de la situació? Analitzo més els aspectes negatius obviant possibles aspectes positius? Quan em preocupo penso només en el problema i les possibles conseqüències negatives o penso també en les possibles solucions? Quan penso en el futur, penso només en una possibilitat o imagino diferents escenaris per a una mateixa situació?

 

  • 4. Practica la resiliència. Acostuma’t a sortir de la teva zona de confort. Posa a proba les teves habilitats. Marca’t objectius. Desenvolupa projectes de vida, individuals i en parella, família i/o amics. Enfronta’t a les teves pors i acostuma’t a confiar en tu mateixa a l’hora d’afrontar situacions tenses, molestes i estressants. Acostuma’t a confiar en tu també quan afrontis reptes i objectius, o vulguis superar obstacles. Recorda, un bon auto coneixement és essencial per tenir una percepció realista de les pròpies virtuts i defectes (punts forts i punts febles).

 

  • 5. Practica el “no voler tenir-ho tot controlat”. per a practicar pots improvisar sovint o bé deixar que altres siguin els que planifiquin les activitats. Si planifiques tu, tingues en comptes i planteja’t sempre alternatives en funció d’aquelles coses que no depenen de nosaltres (per exemple tenir en compte les possibilitats climàtiques si planegem una activitat a l’aire lliure). Això pot ajudar-nos a ser més conscients (i a l’hora acceptar) que hi han coses que no depenen de nosaltres i que no sempre podrem controlar tots els factors d’una situació. Ser-ne més conscients pot ajudar-nos a no reaccionar de manera “negativa” quan es dona una situació que altera o interfereix en els nostres plans.

 

  • Recorda: un dels punts claus és l’auto coneixement. saber què m’obsessiona i com em preocupo, i prendre consciència d’aquests patrons és el punt de partida per a poder modificar la nostra manera de pensar i d’experimentar determinades situacions quotidianes.

 

Pol Franco

Psicòleg i Neuropsicòleg

Col. 20.782