MÈTODE HVR PER AUTOREGULAR-NOS
Què és i perquè serveix aquesta tècnica?
HRV vol dir Heart Rate Variability (o Variabilitat de la Freqüència Cardíaca – VFC) que és la variació del temps entre un batec i un altre expressat en milisegons.
Aquest mètode consisteix en mesurar de manera objectiva a través del ritme de batec i la seva variabilitat, el funcionament del nostre Sistema Nerviós Autònom. Més concretament, a través d’aquesta tè nica podem observar com funciona el nostre SNA i valorar la resposta del sistema nerviós simpàtic (vinculat amb la resposta d’activació de l’organisme) i del sistema nerviós parasimpàtic (relacionat amb la resposta de repòs).
L’objectiu final d’aquest mètode és poder entrenar estratègies per a poder controlar i regular el grau d’activació del nostre organisme. Es tracta d’una tècnica que pot treballar-se com un procés en si mateix o bé complementar un treball psicoterapèutic.
Es tracta d’un mètode molt útil quan es presenten problemes d’estrès o d’ansietat, però també pot aplicar-se per a treballar determinats aspectes dels trastorns depressius i de l’estat d’ànim.
Com funciona el nostre Sistema Nerviós Autònom (SNA)?
El Sistema Nerviós Autònom (SNA) controla funcions fisiològiques involuntàries que són vitals pel correcte funcionament del nostre organisme com la respiració, la tensió muscular, la circulació sanguínia o la digestió entre d’altres.
Però des d’un altre punt de vista, una de les funcions més importants del SNA és regular i preparar el funcionament del nostre organisme per adaptar-se a l’entorn. Per fer-ho, el SNA es divideix en dos parts que funcionen com una balança:
La primera d’elles és el SNA Simpàtic que s’encarrega d’activar l’organisme i preparar-lo per passar a l’acció i poder atendre una demanda externa que requereix un esforç. L’activació del SNA Simpàtic es relaciona amb la resposta orgànica d’estrès i es relaciona amb la reacció de lluita o fugida. Es tracta d’una resposta vinculada a la supervivència que ens permet atendre situacions complicades, noves, amenaçants o en les quals percebem que poden requerir-nos un sobreesforç mental, cognitiu o físic. De fet, l’activació del SNA Simpàtic implica una despesa energètica molt important per l’organisme i per això és una resposta dissenyada per a funcionar de manera temporal ja que trenca el nostre equilibri.
A l’altra banda de la balança hi ha el SNA Parasimpàtic que està vinculat amb l’estat de repòs i recuperació energètica de l’organisme. Quan estem fent repòs, descansant o durant la digestió, el nostre organisme es troba sota el control del SNA Parasimpàtic que ens ajuda a regular i desaccelerar el funcionament del nostre organisme i retornar a un estat d’equilibri.
Com hem comentat, aquests dos sistemes funcionen com una balança: quan estem estressats predomina una resposta simpàtica del nostre SNA i quan estem relaxats predomina una resposta parasimpàtica.
Quina relació hi ha entre el SNA i la salut mental?
L’estrès perllongat, els problemes d’ansietat, els trastorns obsessius i la hiperactivació emocional present en diversos problemes anímics afavoreixen viure de manera desequilibrada ja que el nostre organisme funciona amb un SNA Simpàtic excessivament activat o bé activat en moments on no hauria d’estar-ho.
D’altra banda, en alguns problemes psicològics com els estats depressius, també és possible observar un funcionament general excessivament parasimpàtic amb dificultats per activar la part simpàtica, fet que pot afavorir la presència i manteniment de símptomes freqüents en aquests trastorns com l’apatia, la falta d’energia o l’anhedonia.