SERVEIS DE PSICOLOGIA D’ADULTS

Les parelles constitueixen vincles de gran complexitat, on el punt àlgid n’és la convivència. Cada persona és un món, i malgrat les afinitats que poguem tenir amb una altra persona, en les relacions sentimentals sovint apareixen diferents tipus de conflicte derivats de la diferència d’opinions, necessitats, desitjos (…) que poden desemcadenar problemes i requerir psicoteràpia conjunta i individual per a canviar la situació.

Aquesta teràpia ens permet prendre consciència de com es posiciona cada membre de la parella davant de l’altre i davant la situació, i quin rol assumeix cadascú. També es pren consciència de quines experiències del passat condicionen la nostre conducta en el present i contribueixen a generar o mantenir situacions problemàtiques.

La teràpia té l’objectiu d’oferir noves perspectives des d’on poder millorar la convivència, desenvolupant eines i estratègies per resoldre de manera saludable els conflictes, potenciant aspectes com la comunicació assertiva, l’escolta activa, l’establiment de rols equitatius, la planificació d’objectius comuns i el reforç del vincle, l’afecte, la vida sexual i les activitats d’oci conjuntes, per exemple. També, en aquells casos en els que la parella hagi decidit no continuar la relació, la psicoteràpia pot ajudar-nos a afrontar aquest procés amb calma i respecte mutu.

Les sessions solen dur-se a terme cada quinze dies malgrat la freqüència dependrà sempre de cada cas i de la problemàtica existent. En un procés de parella, sovint s’alternen sessions conjuntes amb sessions individuals, sempre en funció del cas i de la situació problemàtica existent.

Teràpia orientada a resoldre problemes sexuals que poden donar-se en el context d’una teràpia de parella, o poden suposar una consulta específica individual en si mateixa.

Alguns dels problemes tractats en aquest àmbit són la falta de desig sexual, problemes d’excitació, dificultats o incapacitat per assolir l’orgasme, ejaculació precoç o retardada i dolors sexuals entre d’altres problemàtiques.

La teràpia combina tres nivells d’intervenció: a nivell cognitiu, emocional i comportamental, per tal de modificar aquells pensaments i conductes que interfereixen en la conducta sexual i fomentar aspectes vinculats amb l’autoestima i la seguretat personal.

Les sessions solen dur-se a terme cada quinze dies fent-se menys freqüents quan el procés així ho requereix.

Teràpia orientada a tractar determinats problemes a nivell familiar que poden sorgir degut a problemes de convivència o el desacord en aspectes importants de la família entre d’altres.

La teràpia s’inicia identificant les diferents formes de vida familiar, per així comprendre les associacions, les relacions i els vincles que la determinen. Pretén resoldre conflictes o situacions per les quals està passant un grup familiar i serveix per tal que els seus integrants expressin els seus sentiments respecte aquesta situació.

Sovint aquesta teràpia requereix de sessions a nivell individual per a complementar-la i potenciar les probabilitats d’èxit.

La periodicitat de les sessions va de quinzenal en endavant en funció de l’evolució i les necessitats de cada cada família.

EMDR són les sigles de l’acrònim anglès Eye Movement Desensitization and Reprocessing que significa teràpia de Dessensibilització i Reprocessament mitjançat Moviments Oculars.

Aquesta teràpia està especialment indicada en cas de situacions vitals estressants i situacions traumàtiques.

Durant les sessions, el focus terapèutic es centra en el record d’una experiència traumàtica i l’aplicació de tècniques d’estimulació bilaterals que poden ser visuals, auditives o kinestèsiques per tal de treballar amb aquest record.

L’objectiu de la EMDR és que la persona sigui capaç de processar la informació sobre l’experiència adversa o traumàtica, guiant els seus passos cap a una resolució adaptativa del problema.

Vols més informació sobre aquesta tècnica? Consulta AQUÍ el nostre article dedicat a la teràpia EMDR.

Aquest mètode consisteix en mesurar de manera objectiva a través del ritme de batec i la seva variabilitat, el funcionament del nostre Sistema Nerviós Autònom. Més concretament, a través d’aquesta tènica podem observar com funciona el nostre SNA i valorar la resposta del sistema nerviós simpàtic (vinculat amb la resposta d’activació de l’organisme) i del sistema nerviós parasimpàtic (relacionat amb la resposta de repòs).

L’objectiu final d’aquest mètode és poder entrenar estratègies per a poder contorlar i regular el grau d’activació del nostre organisme. Es tracta d’una tècnica que pot treballar-se com un procés en si mateix o bé complementar un treball psicoterapèutic.

Vols més informació sobre aquesta tècnica? Consulta AQUÍ.

El dol és un procés d’adaptació i superació que es desencadena com a resposta psicològica davant d’una pèrdua que pot ser d’una persona estimada, d’una feina, d’una relació, degut també a la presència d’una malaltia, entre d’altres.

El dol és un procés natural en el que la persona ha d’adaptar-se a una nova realitat que inicialment causa dolor. La manifestació d’aquest dolor i la durada del procés varia en funció de la persona, la naturalesa de la pèrdua i altres variables.

Una mala realització d’aquest procés, que cada persona viu d’una manera pròpia, o complicacions en alguna d’aquestes fases, que no necessàriament sempre apareixen en un mateix ordre o de forma lineal, poden desencadenar un dol patològic, en el que la persona és incapaç de re-organitzar la seva vida amb l’absència de la persona, la feina o la relació que ha perdut.

La psicoteràpia com a recurs d’acompanyament en el dol ajuda a realitzar amb èxit aquest procés, prevenint l’aparició d’estats patològics que interfereixin significativament en el desenvolupament de la vida quotidiana.

La periodicitat d’aquest tipus de teràpia depèn de la necessitat de cada persona, si bé sovint és necessari iniciar-la amb una freqüència més alta com podria ser setmanalment  i espaiar-la en el temps a mesura que es va avançant en el procés.