La teràpia EMDR (Eye Movement Desensitization and Reprocessing) és un model psicoterapèutic desenvolupat a finals dels anys vuitanta per la psicòloga Francine Shapiro, inicialment pensat per al tractament del trauma psicològic. Parteix de la idea que determinades experiències vitals altament estressants o traumàtiques poden quedar insuficientment processades, mantenint-se “actives” en forma de records, emocions, sensacions corporals i creences que continuen generant patiment en el present.
Des de la seva formulació, l’EMDR ha estat àmpliament investigada i actualment és considerada una teràpia basada en l’evidència, especialment recomanada en guies clíniques internacionals per al tractament del trauma i l’estrès posttraumàtic.
Funcionament de la teràpia i de les sessions
El treball terapèutic amb EMDR segueix un protocol estructurat que inclou diferents fases, des de la preparació fins a la desensibilització i la integració de l’experiència. Durant les sessions, la persona és convidada a connectar amb records o situacions emocionalment significatives mentre rep estimulació bilateral (habitualment mitjançant moviments oculars, però també amb estímuls auditius o tàctils).
Aquest procés implica una forma d’exposició controlada al record, similar en alguns aspectes a la que es realitza en les teràpies d’exposició clàssiques, ja que facilita el contacte repetit amb el material temut o dolorós. Al mateix temps, aquesta exposició es produeix en un context que afavoreix la reducció progressiva de l’activació emocional, la desensibilització sistemàtica i la reorganització adaptativa de la informació associada a l’experiència.
Aplicacions clíniques
L’eficàcia de l’EMDR està especialment ben documentada en el tractament del trauma psicològic i del trastorn d’estrès posttraumàtic, amb estudis que mostren reduccions significatives del malestar emocional i de les respostes d’hiperactivació.
A més, la recerca ha explorat la seva aplicació en altres dificultats relacionades amb experiències adverses, com problemes d’ansietat, fòbies, estats depressius, dol complicat o records intrusius associats a esdeveniments vitals difícils. En aquests contextos, l’EMDR s’utilitza com una intervenció orientada a treballar la memòria emocional i les respostes condicionades que mantenen el patiment.
En resum, la teràpia EMDR pot entendre’s com una intervenció que combina l’exposició emocional amb un marc estructurat de reprocessament de l’experiència, permetent que records dolorosos deixin de generar el mateix impacte en el present.
Més enllà de “esborrar” el passat, l’objectiu terapèutic és facilitar una relació diferent amb allò viscut, reduint el malestar associat i ampliant la capacitat de la persona per respondre de manera més flexible i adaptativa en la seva vida actual.
Carme Bosch
Psicòloga hab. General Sanitària
Especialista i certificada en EMDR