La plasticitat cerebral o neuroplasticitat és un factor clau en el desenvolupament infantil i en l’aprenentatge.
Què és la neuroplasticitat?
La neuroplasticitat és la capacitat del sistema nerviós per adaptar-se i reorganitzar-se en resposta a canvis interns i externs. Podríem dir que és més que un procés adaptatiu, en què està compost per la plasticitat sinàptica, procés que s’origina quan el cervell està ocupat en un nou aprenentatge o en una nova experiència i s’estableixen una sèrie de connexions neuronals.
Dins d’aquesta neuroplasticitat també es parla del terme de neurogènesis, referint-se al procés de naixement i proliferació de noves neurones en el cervell. Aquestes rutes de comunicació que crea el cervell es veuran enfortides quan més funcionen.
Com és aquesta neuroplasticitat durant la infància?
La plasticitat cerebral és major en les etapes inicials del desenvolupament, sobretot en l’etapa de la infantesa.
Els canvis en el cervell dels nens/es es produeixen contínuament amb cada nova experiència. Durant aquesta etapa, tenen lloc varis processos de creixement neuronal que passen per cicles. El creixement dels nens no és només de tipus físic, ja que des del seu naixement i durant tota la seva vida ells creixen, es desenvolupen i aprenen, comportant així el seu neurodesenvolupament.
Dins d’aquest neurodesenvolupament en infants, cal conèixer dos termes importants:
- Període Crític: es parla de “finestra temporal”, perquè només durant aquest període es poden adquirir certes característiques, conductes, habilitats o capacitats específiques (el temps límit d’adquisició d’aprenentatges varia en funció de l’habilitat que considerem). És un període que cobreix una gran capacitat per adquirir, assimilar, aprendre i recuperar informació de forma accelerada, sense gran esforç. Per exemple, l’adquisició de l’agudesa visual i auditiva (del naixement als 5 mesos), l’adquisició del llenguatge, reconèixer i distingir sons de la llengua materna (primers 6-12 m), aferrament i vincle emocional (primers 6 mesos) i la motricitat fina.
- Període sensible: es parla d’una “finestra més àmplia”. Permet certs aprenentatge i es poden incloure noves habilitats. En aquest període es requereix més esforç per aprendre certes habilitats o coneixements. Per exemple, aprenentatge d’una segona llengua, aprenentatge musical, desenvolupament de la coordinació motora i gruixuda, habilitats socials i lectoescriptura.
Què pot millorar la neuroplasticitat infantil?
L’estimulació primerenca i les experiències positives tenen un grau molt gran d’importància en etapes inicials del desenvolupament. Com a exemple del què podem fer, tenim:
- Crear un vincle de confiança i seguretat entres pares-fills.
- Exposició a estímuls sensorials i contextos diferents.
- Activitat física, reduir ús de de pantalles, alimentació saludable i descans adequat.
- Fomentar el joc i brindar-los un context estimulatiu, de reflexió i aprenentatge (estimulació cognitiva).
Què pot afectar negativament a la neuroplasticitat, i, per tant al neurodesenvolupament de l’infant?
- Relació conflictiva amb els progenitors i patir carències afectives.
- Rutines inadequades (no descans, no temps d’oci, etc.).
- Exigències elevades o altes expectatives en l’àmbit escolar i assetjament escolar.
- Inadequació de gestió emocional (pot derivar a baixa capacitat per tolerar la frustració, control impulsos, ansietat, etc.)
En definitiva, tot el que els ocasioni un factor d’estrès.
Com ens ajuda tenir una bona plasticitat neuronal?
Una bona neuroplasticitat, a part proporcionar més capacitat per aprendre coses noves, també prevé de:
- Deteriorament Cognitiu i Demències (com l’Alzheimer).
- Dificultats de memòria i aprenentatge.
- Recuperació després de lesions cerebrals (ictus, traumatismes)
- Problemes de salut mental (ansietat, depressió).
- Pèrdua de flexibilitat cognitiva.
Així doncs, és molt important procurar generar o brindar situacions/espais que fomentin i estimulin una bona plasticitat neuronal, per obtenir un neurodesenvolupament adient pels nostres infants, i, prevenció en adults.
Irene Iborra Rovira
Neuropsicòloga i Psicòloga Infantojuvenil. (Col. 29.040)