Les etiquetes que utilitzem per descriure’ns a nosaltres mateixos poden influir en la manera en com ens relacionem amb el món, amb nosaltres i amb els altres. Poden influir significativament en les nostres experiències emocionals, en les decisions que prenem i en com ens comportem.
Tenim una marcada tendència a posar-nos etiquetes
Les persones tenim una tendència natural a descriure’ns amb paraules. “Sóc una persona molt nerviosa”, “sempre he estat tímid”, “jo sóc així”, “no sóc gaire valent”, “sóc molt perfeccionista”. Aquestes frases sovint semblen simples descripcions de qui som, però en realitat poden tenir un impacte molt més profund del que imaginem.
Les etiquetes que utilitzem per parlar de nosaltres mateixos no només descriuen la nostra experiència: també poden acabar influint en com la vivim. Poden condicionar la manera com interpretem el que sentim, com ens expliquem el que ens passa i, sobretot, com actuem davant de determinades situacions o en determinats contextos.
En psicologia sabem que el llenguatge no és neutral. Les paraules que utilitzem poden funcionar com una mena de mapa mental que orienta la nostra conducta. Això no vol dir que una etiqueta defineixi inevitablement qui som, però sí que pot actuar com una guia subtil que acaba influint en moltes decisions quotidianes.
Perquè utilitzem etiquetes?
Les etiquetes tenen una funció important: simplifiquen la realitat. El món intern d’una persona és immensament complex. Les emocions canvien, els pensaments varien segons el context, i les conductes depenen de múltiples factors, molts d’ells incontrolables o imprevisibles. Les etiquetes ens permeten ordenar aquesta complexitat en unes idees més simples que facilitin la nostra vida. En altres paraules, ens donen un marc, ens permeten fer previsions, ens permeten reduir la incertesa o guanyar seguretat, per exemple.
Per exemple, si algú diu “sóc una persona insegura”, probablement està resumint moltes experiències diferents: moments de dubte, situacions en què li ha costat prendre decisions, records d’errors passats o emocions de por davant de determinades situacions. El problema no és utilitzar paraules per explicar-nos. El problema apareix quan aquestes paraules deixen de ser una descripció aproximada de l’experiència i passen a convertir-se en una definició rígida de qui som.
Quan una etiqueta es torna molt central en la manera com ens percebem, pot començar a filtrar la nostra experiència. És a dir, tendim a veure i recordar sobretot allò que confirma aquesta etiqueta, mentre ignorem o minimitzem les experiències que la contradiuen. Així, una persona que es defineix com a “poc sociable” pot recordar sobretot les situacions en què s’ha sentit incòmoda parlant amb altres persones, però pot passar per alt els moments en què ha tingut converses agradables o s’ha sentit connectada amb algú.
Amb el temps, aquesta selecció d’experiències pot reforçar encara més la mateixa etiqueta.
Quan una etiqueta es converteix en la nostra guia (encara que no en siguem conscients)
Un dels efectes més interessants de les etiquetes és que no només descriuen la conducta passada, sinó que poden influir en la conducta futura. Quan una persona pensa “jo sóc així”, sovint també està implicant una idea: “per tant, actuaré d’aquesta manera”. Com dèiem, ens permeten fer prediccions, tant sobre nosaltres com sobre el món o envers situacions concretes.
Imaginem una persona que s’ha dit moltes vegades a si mateixa: “sóc molt dolent parlant en públic”. Potser aquesta frase va començar com una simple descripció d’algunes experiències incòmodes. Però amb el temps pot acabar convertint-se en una regla implícita que guia el seu comportament. Quan apareix l’oportunitat de fer una presentació, és possible que aquesta persona pensi automàticament: “millor evitar-ho, ja sé que no se’m dóna bé”. D’aquesta manera, l’etiqueta no només descriu el passat, sinó que també influeix en el futur.
Aquest procés pot crear un cercle que es reforça a si mateix. Un peix que es mossega la cua. Si la persona evita parlar en públic, tindrà menys oportunitats d’experimentar situacions en què potser podria sentir-se més segura o desenvolupar habilitats noves. I això farà que l’etiqueta continuï semblant certa.
Les etiquetes també modelen la nostra relació amb les emocions
Les autodescripcions no només influeixen en el que fem, sinó també en com interpretem el que sentim.
Per exemple, una persona que s’ha definit durant anys com a “molt ansiosa” pot interpretar qualsevol activació emocional com una confirmació d’aquesta etiqueta. Un petit augment del ritme cardíac abans d’una reunió pot ser interpretat immediatament com “la meva ansietat”. Una sensació d’inquietud pot ser vista com una prova més que “tinc un problema amb els nervis”. Aquesta interpretació pot fer que determinades emocions semblin més amenaçadores o més problemàtiques del que realment són. En canvi, si aquestes mateixes sensacions s’interpretessin d’una altra manera —per exemple, com a senyals normals d’activació davant d’una situació important— la relació amb l’emoció podria ser molt diferent.
Les etiquetes, per tant, també poden influir en el significat que donem a les nostres experiències internes.
Quan una etiqueta es converteix en identitat
Un altre aspecte rellevant és que algunes etiquetes acaben fusionant-se amb la identitat personal. Dir “avui m’he sentit insegur” no és el mateix que dir “sóc una persona insegura”. En el primer cas, l’experiència es descriu com una cosa puntual o contextual. En el segon, es presenta com una característica estable de la persona.
Quan les etiquetes es converteixen en identitat, poden generar una sensació de fixesa. És com si la persona pensés que aquella característica forma part essencial del seu “jo”. Això pot dificultar la possibilitat de veure’s d’una altra manera o de provar conductes diferents Si algú està molt identificat amb la idea “jo sóc una persona que evita els conflictes”, pot sentir que actuar de manera més assertiva és gairebé com deixar de ser qui és.
Però en realitat, la conducta humana és molt més flexible del que sovint pensem.
Les persones poden actuar de maneres molt diferents segons el context, les relacions o el moment vital. Una mateixa persona pot ser molt segura en alguns àmbits de la seva vida i molt dubitativa en altres.
Les etiquetes, però, tendeixen a simplificar aquesta complexitat.
Posem un exemple quotidià:
Imaginem el cas d’algú que des de petit ha sentit comentaris com “ets molt sensible”. Potser aquesta etiqueta apareixia quan plorava fàcilment, quan es frustrava amb rapidesa o quan es mostrava especialment afectat per determinades situacions. Amb el temps, aquesta persona pot començar a integrar aquesta idea en la seva identitat: “jo sóc una persona molt sensible”.
Aquesta autodescripció pot tenir conseqüències diverses. Pot fer que la persona sigui especialment conscient de les seves emocions, cosa que pot ser positiva en molts contextos. Però també pot fer que interpreti determinades reaccions com una prova que “té un problema amb les emocions”. Per exemple, si un dia se sent molt afectada per un comentari d’un company de feina, pot pensar immediatament: “clar, és que sóc massa sensible”. Aquesta interpretació pot influir en el que fa després: potser intenta evitar situacions en què es pugui sentir exposada emocionalment, o potser es jutja amb duresa per reaccionar d’aquesta manera.
Amb el temps, l’etiqueta pot acabar condicionant tant la relació amb les emocions com la manera d’actuar en moltes situacions socials.
El paper del llenguatge en la nostra conducta
Des de diferents perspectives de la psicologia s’ha estudiat com el llenguatge pot influir en la conducta humana. Les paraules no només descriuen la realitat: també poden modificar la manera com la percebem i com hi responem.
Quan una persona es diu repetidament “no sóc capaç d’això”, aquesta frase pot funcionar gairebé com una instrucció interna. No és una ordre explícita, però pot orientar les decisions i les expectatives.
El mateix passa amb frases com “jo sempre he estat així”, “això no és per a mi” o “a mi aquestes coses no se’m donen bé”.
Aquest tipus de regles verbals poden ser útils en alguns casos perquè simplifiquen la presa de decisions. Però també poden limitar les possibilitats de conducta si es converteixen en creences rígides sobre nosaltres mateixos.
Flexibilitzar les etiquetes
L’objectiu no és eliminar totes les etiquetes. Les paraules són eines necessàries per comunicar-nos i per entendre’ns. El que necessitem i alhora és més saludable és desenvolupar una relació més flexible amb aquestes autodescripcions. En lloc de veure-les com definicions fixes de qui som, podem començar a entendre-les com aproximacions o històries que expliquem sobre la nostra experiència.
Per exemple, una persona podria passar de dir “sóc molt dolent socialment” a dir “hi ha situacions socials en què em sento insegur”. Aquesta petita diferència lingüística pot obrir un espai de possibilitat.
La segona frase reconeix una experiència real —la inseguretat en algunes situacions— però no la converteix en una identitat global i immutable. Aquesta flexibilitat pot facilitar que la persona s’atreveixi a provar conductes noves o a explorar maneres diferents de relacionar-se amb les seves emocions.
En conclusió…
Les etiquetes que utilitzem per descriure’ns poden semblar simples paraules, però sovint tenen un paper molt més actiu en la nostra vida. Poden influir en com interpretem el que sentim, en les expectatives que tenim sobre nosaltres mateixos i en les decisions que prenem davant de moltes situacions.
Quan una etiqueta es converteix en una definició rígida de qui som, pot limitar la nostra flexibilitat i reduir les possibilitats de conducta. En canvi, quan aprenem a veure aquestes paraules com a descripcions provisionals i contextuals, podem obrir espais per experimentar, canviar i relacionar-nos d’una manera més lliure amb nosaltres mateixos.
En última instància, potser no es tracta tant de deixar d’utilitzar etiquetes, sinó de recordar que cap paraula pot capturar completament la complexitat d’una persona.
Pol Franco Cortina
Psicòleg hab. General Sanitari i Neuropsicòleg
COPC Col. 20.782