Sembla que hem confós el benestar amb l’absència de malestar, i això ens porta a les frases típiques de “Només vull tornar a estar bé” o “No entenc per què estic trista si en realitat tot em va bé”. Vivim ha una societat on la felicitat s’ha tornat un objectiu permanent, on hem de ser productius constantment, on hem de pensar sempre positiu i sembla em d’estar sempre bé.
No estem dissenyats per ser feliços constantment i el context que ens envolta tampoc ho fa possible. El malestar psicològic forma part de la vida. Però en la societat actual es viu com si qualsevol emoció desagradable indiqués un problema, un error, una cosa que hem d’eliminar per no sentir-la.
Les emocions desagradables no son les nostres enemigues, tot i que no siguin agradables ens ajuden a entendre que hi ha alguna cosa que ens hem de parar a escoltar i entendre que ens passa, perquè s’ha despertat aquesta emoció.
Totes les emocions ens ofereixen informació, però no sempre les hem de prendre com instruccions. És a dir, no apareixen perquè sí, a vegades, per exemple, la tristesa no només apareix perquè hem tingut una pèrdua, sinó que apareix perquè estem cansats o travessem un moment difícil. I simplement hem de normalitzar que, a vegades podem estar tristos, i no hi ha una solució concreta, sinó que hem de permetre aquesta emoció envair-nos i que després marxi, sense cap solució, sense que tinguem una explicació clara, més que necessitàvem donar-nos un espai per estar tristos. Això no vol dir, que haguem de patir una depressió, d’igual manera, que sentir por, no implica ser dèbil, o sentir ràbia, no et fa ser una mala persona. Les emocions tenen una funció adaptativa, que ens ajuda a entendre el món o a desenvolupar-nos en ell.
Quan apareixen els problemes amb les emocions?
El problema apareix quan lluitem i patim intentant no sentir una emoció, el que anomenem patiment secundari. Al final és pitjor el procés de intentar evitar-la que simplement donar-li permís per sentir-la i escoltar-la. Si seguim amb l’exemple de la tristesa, primer apareix l’emoció (tristesa), després apareix la lluita contra aquesta emoció «no hauria d’estar així», «he de sortir-ne ja», «què em passa?». O intentem no pensar-hi i busquem maneres de distreure’ns compulsivament, de treballar més per no pensar, perdem molt de temps a les xarxes socials, ens refugiem en el menjar o intentem evitar converses intentant «animar-nos» a qualsevol preu. Moltes vegades és aquesta segona capa la que acaba mantenint el malestar.
Llavors, què podem fer diferent?
Ens em de donar permís per sentir, entendre que totes les emocions són transitòries, i que a vegades les hem d’escoltar perquè pot ser ens estan avisant que no podem més, que ens estem saturant de feina… Podem deixar d’exigir-nos estar bé cada dia i deixar transitar les emocions desagradables.
I si veus que tot i fer-ho diferent el malestar és persisteix o interfereix amb la vida quotidiana buscar ajuda professional, per poder trobar la manera d’entendre que pot estar passant.
Potser la salut psicològica no consisteix realment en eliminar les emocions desagradables, sinó deixar de considerar-les un problema o un fracàs.
Laura Barea Cabrera
Psicòloga