No tot malestar és un trastorn psicològic.
En les últimes dècades la societat ha fet un pas molt important: parlar de salut mental ha deixat de ser un tabú i els trastorns mentals han deixat d’estigmatitzar-se. Cada vegada hi ha més informació disponible, més persones que demanen ajuda, i major sensibilitat cap al patiment psicològic. Sense dubte, és una bona notícia.
Però aquesta evolució també comporta un risc: l’excés d’informació i la simplificació d’alguns aspectes de la psicologia estan generant una tendència a interpretar qualsevol malestar emocional com si fos un problema clínic que cal tractar i eliminar. Conceptes com la gestió de les emocions, el creixement personal, el benestar emocional, l’autoestima o l’autocura són idees molt esteses i, com qualsevol idea que es posa de moda, tendim a distorsionar-la i simplificar-la.
Sense adonar-nos-en, estem començant a confondre dues realitats molt diferents: els malestars emocionals naturals de la vida i els trastorns psicològics.
Viure implica, inevitablement, experimentar dolor. La realitat és que tots passarem per pèrdues, ruptures, decepcions, canvis, incertesa o fracassos. Tots sentirem tristesa, por, frustració, ràbia o culpa. Aquestes emocions poden ser desagradables, però no són un error ni són un problema. Formen part de la naturalesa humana i, en essència, compleixen una funció adaptativa: ens informen que alguna cosa important està passant, ens mobilitzen i ens ajuden a adaptar-nos al context i les circumstàncies.
No tot malestar necessita un diagnòstic ni tampoc necessita eliminar-se. A vegades necessita ser comprès i, simplement, acceptat com a part de l’experiència humana. I, acceptar, suposa deixar de lluitar-hi. Però la realitat és que vivim immersos en una cultura que, sovint, ens transmet que hem d’estar “bé” i que la felicitat ha de ser el nostre objectiu. Per això, quan ens sentim malament, sembla que alguna cosa falla i sembla que alguna cosa no estem fent prou bé.
El creixent interès per la psicologia i l’augment de contingut disponible ha fet que haguem anat integrant idees i etiquetes de la psicologia clínica que, massa sovint, ens porten a descriure experiències “normals” amb categories pròpies de la psicopatologia. Confonem tristesa amb depressió, estrès amb ansietat, inseguretat amb baixa autoestima o qualsevol dificultat en una relació amb una senyal de que és tòxica. Ens estem habituant a patologitzar malestars quotidians que són naturals i que formen part de la complexitat humana.
Part del problema és el significat que hem après a atribuir a determinades emocions i com hem après a relacionar-nos amb elles. Quan interpretem una emoció natural, i fins i tot necessària en un context determinat, com una senyal de que alguna cosa funciona malament dins nostre, quan la rebutgem o la reprimim, és quan apareixen patrons de control o evitació que ens dificulten, aprendre a conviure amb aquestes emocions i aprendre a acceptar-les. La lluita constant contra el malestar pot acabar fent-nos més vulnerables. Una baixa tolerància a les emocions desagradables i determinades situacions que les provoquen, tal com apunten molts estudis, és un dels factors que contribueix a l’aparició de molts trastorns psicològics. Com més lluitem contra algunes emocions, més difícils ens és tolerar-les quan apareixen i més necessitat tenim de fugir-ne o controlar-les.
Això no significa negar l’existència dels trastorns psicològics ni minimitzar el patiment de qui els experimenta. El repte és saber distingir quan ens trobem davant d’una resposta emocional esperable davant les dificultats de la vida i quan aquest malestar és tan intens, persistent, limitant o desajustat a la realitat que deixa de ser natural i es converteix realment en un problema.
Tenir una bona salut mental no és a sentir-nos sempre bé. Potser la clau és desenvolupar la capacitat de comprendre, sostenir i tolerar aquells malestars que inevitablement formen part de la vida. Perquè una vida sense dolor, sense incertesa o sense frustració senzillament no és possible. Potser una de les claus és també “aprendre a estar malament”.
Pol Franco Cortina
Psicòleg Hab. General Sanitari i Neuropsicòleg
COPC Col. 20782