Ser flexible: pensament divergent i resolució de problemes


La flexibilitat és la base per adaptar-nos als canvis. I quan parlem de canvis, parlem d’aquells que desitgem i cerquem activament, però també d’aquells amb els que ens topem sense preveure-ho o d’aquells que no desitgem però que sovint són inevitables. I per adaptar-nos la canvi és vital el procés de presa de decisions i per tant, també l’estil de pensament que posem en marxa.


En la vida la flexibilitat és fonamental. L’escriptora Catherine Pulsifer diu que “quan ens permetem adaptar-nos a diferents situacions, la vida és més fàcil”. Perquè? Perquè al adaptar-nos flexibilitzem les nostres accions per a donar la millor resposta, d’entre vàries possibles davant d’una situació concreta. Parafrasejant a Garrison Wynn, “les accions i la adaptabilitat creen oportunitats”.

Daniel Goleman, l’any 1995 definia la Intel·ligència Emocional com la capacitat de reconèixer els nostres sentiments i també els dels altres, motivar-nos i saber gestionar adequadament les nostres emocions. Lligat a la capacitat de gestió de les emocions, i per tant a la Intel·ligència Emocional, és clau saber gestionar també els pensaments que s’amaguen darrera de les respostes emocionals que es disparen en diferents situacions o estímuls. Si ens basem en la seva definició, trobarem que factors com l’auto-coneixement, l’auto-motivació, l’auto-regulació, l’empatia o les habilitats socials són aspectes importants per a ser “emocionalment intel·ligents”, el que implica, com dèiem ser flexibles i adaptables.

En concret, quan parlem de la capacitat d’auto-regulació, parlem de saber controlar els nostres impulsos i saber pensar abans d’actuar. Però també parlem d’aspectes com la obertura a noves idees i la capacitat per a generar alternatives per afrontar-nos a una situació concreta.

Avui no parlarem de la gestió en si dels pensaments, ja ho farem en una altre ocasió. Avui parlarem d’un tipus concret d’estil pensament que pot afavorir la nostra flexibilitat, la nostra capacitat d’adaptació, la nostra presa de decisions i la capacitat de resolució de problemes.


El pensament divergent (o pensament lateral)

El pensament divergent o pensament lateral (concepte definit per Edward de Bono els anys 60 en el seu llibre The Used of Lateral Thinkingés la capacitat per a generar diverses solucions a un mateix problema. Parlem per tant de l’oposat al pensament convergent basat en “una manera de fer i entendre les coses”, un estil de pensament molt consolidat en general, tant en l’educació com en la societat actual (malgrat és cert que cada cop més això està canviant).

Quan parlem de pensament divergent parlem d’un pensament basat en opcions múltiples i creatives, que tenen en compte diferents visions i enfocaments, i que donen com a resultat diferents alternatives.

A nivell psicològic i neuropsicològic, aquest estil de pensament està estretament lligat a processos cognitius vinculats al lòbul frontal i especialment prefrontal del nostre cervell (aquella regió cortical que més ens diferencia de la resta d’animals) que s’encarrega de funcions com la creativitat, l’associació d’idees, la relació de conceptes o el canvi de perspectiva, entre moltes d’altres.

Tot i això, a nivell cerebral podríem dir que el pensament divergent es fonamenta també en el funcionament coordinat entre diferents àrees i regions cerebrals més enllà del lòbul prefrontal.

La connectivitat cerebral per tant és fonamental ja que permet connectar per exemple, la creativitat amb els records a través de les sinapsis que s’estableixen entre els lòbuls frontal i  temporal. O, per exemple amb les emocions, connectant la zona prefrontal amb el sistema límbic (regió subcortical fonamental per al processament emocional).


Què necessito i com puc entrenar aquest tipus de pensament?

Amb el pensament divergent busquem ser originals, creatius, flexibles, associatius, productius i resolutius. Com veurem, existeixen tècniques i recursos per estimular-lo però primer de tot és important tenir en compte que hi ha aspectes psicològics clau:

  • Reduir l’estrès, l’angoixa i l’ansietat afavoreix el correcte funcionament del nostre lòbul prefrontal i, en general, de la majoria de capacitats cognitives (atenció, memòria, planificació, organització, associació, categorització, creativitat, i un llarg etcètera).
  • En aquest sentit, practicar activitats que cultiven la calma i la serenitat (com la meditació, el minfulness, el ioga,…) pot afavorir en nosaltres un estat mental òptim, més lliure de preocupacions excessives, autoexigències,…
  • Un bon descans, una alimentació correcte i la pràctica de l’esport són essencials per a que el nostre cervell rendeixi de manera òptima.
  • Una actitud positiva i optimista ens permet estar oberts a noves experiències, noves idees i per tant pot afavorir el desenvolupament del pensament convergent (us convidem a llegir l’article publicat anteriorment: L’optimisme com a font de salut i benestar).

 

A continuació us proposem algunes tasques per aplicar en el vostre dia a dia a l’hora d’enfrontar problemes i situacions concretes utilitzant l’estil de pensament divergent:

  • Brain storming. Un exercici de sobres conegut però pràctic i molt útil. La clau d’aquesta tècnica és no posar-te barreres. Quan busquem per exemple coses que ens agradaria fer per a canviar algun aspecte de la nostra vida és important, d’entrada no filtrar, no posar-nos límits. Posteriorment ja realitzarem un cribratge i una selecció d’aquelles idees més realistes o rellevants i acabarem decidint-nos per una per tal de posar-la a proba i valorar la seva eficàcia.
  • Divideix un problema en diferents parts. Deixa d’analitzar-lo com una situació global i centra’t en cercar estratègies i idees per a cada una de les parts en el que l’has descomposat.
  • La mateixa idea, pot servir-te per a veure o donar significats diferents al problema si per exemple agafes cada una de les parts i li dones un significat diferent del que li donaves a la situació vista de manera global. Així, canviaràs la teva perspectiva.
  • Estableix sempre tres o quatre alternatives d’afrontament per enfrontar-te a una situació concreta i visualitza-les mentalment.

 

En conclusió, el pensament divergent no només és un estil de pensar, pot convertir-se en una manera de viure i d’enfrontar-se a les situacions del nostre dia a dia i als problemes o canvis que puguin sorgir d’una manera oberta, flexible i resolutiva.


Pol Franco

Psicòleg i Neuropsicòleg

Col. 20.782

Post Tags
About Author: CarmeB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

 

Share This