La vitamina D3 o colecalciferol és una molècula que va més enllà de l’acció clàssica de les vitamines. En realitat té un protagonisme d’hormona dins del nostre organisme, ja que és capaç de transmetre informació a les nostres cèl·lules.
La vitamina D la sintetitzem a partir del colesterol a la pell gràcies al sol, concretament gràcies a una fracció concreta dels UVB. A partir d’aquí formem la vitamina D3, aquesta viatja al fetge i allà es transforma en 25-OH-vitamina D3. aquesta forma de vitamina encara no és activa, necessita fer un altre viatge als ronyons on es transforma en 1-25-OH-vitamina D3, que serà la forma activa. Altres teixits com el cervell, budells, pulmons o sistema immunitari també tenen capacitat de fabricar la vitamina D3 activa.
Aquesta vitamina, com ja hem comentat, té esperit d’hormona i serveix per a moltes coses. La més coneguda és que s’encarrega de regular el metabolisme del calci, però també modula la resposta immunitària per millorar la tolerància i protegir-nos de reaccions d’autoimmunitat, i també participa en modular la inflamació. Com podeu veure té una importància capital en l’homeostàsi de l’organisme.
.
El dèficit de vitamina D, una pandèmia en l’actualitat
.
Actualment existeix una pandèmia de deficiència d’aquest micronutrient tant important. Les causes són múltiples, però la més evident és el fet de que, generalment, passem la major part del temps en espais tancats, fora de l’exposició solar. Si a tot això, hi afegim l’ús de fotoprotectors tenim la tempesta perfecta. També és cert que els nostres avantpassats tenien la fantàstica costum de menjar menuts, entre ells el fetge. Aquest òrgan té una elevada quantitat de vitamina D. També la inflamació sistèmica de baix grau o silent (generalitzada en la societat occidental degut a l’estil de vida), i l’augment del sobrepès i l’obesitat agreugen el dèficit.
Més enllà de lamentar-nos hem d’aprofitar que estem en un país de sol. Per a poder arribar a l’hivern (època de l’any que no en fabriquem), hauríem d’exposar-nos un temps prudencial sense protecció solar en una àmplia superfície del nostre cos, entre els mesos de maig i setembre, per estimular la nostra pell a fabricar aquesta preuada vitamina. Com més blanc de pell siguem menys temps d’exposició necessitarem, i a l’inrevés, com més fosca sigui més ens costarà i més temps d’exposició requerirem. Sempre s’ha d’evitar l’eritema solar per evitar el fotoenvelliment i el càncer de pell, i un cop assolit els minuts necessaris aplicar-se el fotoprotector adequat. També seria interessant durant l’hivern menjar de tant en tant algun fetge d’animal sap per mantenir-ne uns nivells saludables.
La complementació de 400UI/dia no suposa cap risc, però si en una analítica es detecta vitamina D baixa i s’ha de prendre dosis més altes s’haurà de fer sempre sota la supervisió d’un professional sanitari que conegui el tema. S’haurien de monitoritzar diferents paràmetres com el calci i la parathormona intacta, per evitar el risc d’una hipercalcèmia (excés de calci en sang). També es pot administrar en dosis altes cada cert temps, o a una dosis diària adequada durant el temps que es cregui oportú. Jo sóc més partidari de la dosis diària dons és el paràmetre més fisiològic i manté uns nivells més regulars de vitamina D en diferents estudis. La quantitat i el temps s’ha d’individualitzar perquè dependrà de la nostra genètica, estat inflamatori, composició corporal,…
Per tenir una idea dels nivells òptims, s’han fet estudis amb tribus que passen la major part del temps a l¡aire lliure com els massais. S’ha vist que els nivells mitjans estan al voltant del 45 ng/ml. Una franja que podríem dir òptima seria entre els 30 i 50 ng/ml com a preventiu de malalties en general. Valors més alts poden incrementar el risc d’hipercalcèmia, per tant, a no ser que es busqui una modulació del sistema immunitari per a malalties autoimmunitàries, no és aconsellable.
Per tant, i en resum, ara que ve el bon temps aprofitem el rei sol amb moderació i sentit comú per a carregar les nostres piles de vitamina D. Una vitamina amb cognom d’hormona, salut.
.
Cristòfol Talaverón
Farmacèutic especialitzat en PNIE i Nutrició Cel·lular Activa