El dol que experimentem quan perdem a algú proper és un procés que ens ajuda a adaptar-nos a una pèrdua que és irreparable.
En aquest moment hi han diferents tasques a desenvolupar: acceptació de la pèrdua, gestió emocional, aprenentatge de nous rols i recol·locació del final per poder continuar endavant.
Per a què tot aquest procés es desenvolupi de forma correcte, adaptat a cada individu i al moment en què ens trobem, resulta molt important poder celebrar els rituals en el dol i tenir espais d’escolta cap a un mateix.
Aquests processos ens ajuden a ser més conscients de la realitat que tenim a davant, ajudant-nos a centrar l’atenció en el difunt, prendre consciència de la mort i acceptar-ne les conseqüències.
Aspectes a tenir en compte al iniciar un procés de dol:
En primer terme, és de vital importància poder començar el procés de dol amb els rituals, que ens permeten poder ser més conscients de la pèrdua i acompanyar-nos de les persones que estimem. Però a vegades aquests no es poden dur a terme, per diferents situacions. És llavors
on cal posar en marxa els rituals simbòlics, per tal d’afavorir que, encara que els rituals no es puguin dur a terme en el moment que pertocaria, la persona pugui començar el seu procés de dol i no calgui ajornar-lo.
Aquests rituals simbòlics poden ser variats i adaptats a les necessitats del moment. Per exemple, es podria anar algun lloc representatiu de la persona que ens ha deixat, es podria fer una petita lectura d’algun relat escrit pel difunt o bé algun que ens identifiqui amb ell, una cançó que recordi moments compartits i que ens permeti sentir-nos propers a ell, plantar un
arbre, fer un petit viatge, marcar-se un repte…
En segon terme, cal destacar la importància dels processos d’escolta individual i intentar dur a terme accions amb les què ens sentim còmodes per a poder expressar-nos emocionalment. És un moment per qüestionar-se si haig de fer el què hem fet sempre a casa, si puc iniciar noves rutines o vull donar-me espai per estar sol. Aquestes decisions poden contradir-se amb altres familiars o persones properes, llavors cal fer un esforç per arribar a acords i intentar trobar espais on tots ens sentim a gust.
Per acabar, és just en aquestes dates tant assenyalades, on a vegades alguns processos de dol poden agreujar-se, complicar-se o simplement, fer-se una muntanya per a la persona que els està transitant. És per això que, tant els rituals com els processos d’escolta individual, prenen molta força i poden ser eines que ens permetin transitar aquestes dates difícils amb una major serenitat i sentint-nos més a gust amb les emocions viscudes.
Judit Trench Rincón
Psicòloga COPC. Col. 21.821
Les etiquetes que ens posem: com una paraula pot acabar guiant la nostra vida.
Les etiquetes que utilitzem per descriure'ns a nosaltres mateixos poden influir en la manera en com ens relacionem amb el món, amb nosaltres i amb els altres. Poden influir significativament en les nostres experiències emocionals, en les decisions que prenem i en com...
La Teràpia EMDR. Què és, com funciona i perquè funciona?
La teràpia EMDR (Eye Movement Desensitization and Reprocessing) és un model psicoterapèutic desenvolupat a finals dels anys vuitanta per la psicòloga Francine Shapiro, inicialment pensat per al tractament del trauma psicològic. Parteix de la idea que determinades...
La plasticitat cerebral en la infància: la clau del desenvolupament i l’aprenentatge
La plasticitat cerebral o neuroplasticitat és un factor clau en el desenvolupament infantil i en l’aprenentatge. Què és la neuroplasticitat? La neuroplasticitat és la capacitat del sistema nerviós per adaptar-se i reorganitzar-se en resposta a canvis interns i...
Com podem ajudar als fills/es a ser més autònoms?
L’autonomia és una habilitat fonamental per al desenvolupament infantil i un regal que com a pares podem oferir als nostres fills. Els infants autònoms guanyen seguretat en si mateixos, aprenen a gestionar les dificultats i es preparen millor per al futur. Però, com...
La importància del vincle d’aferrament durant la infància
El vincle d'aferrament que es crea durant la infància amb els cuidadors principals és un vincle primari i instintiu que és fonamental per satisfer les necessitats bàsiques relacionades amb la supervivència i amb el desenvolupament del benestar físic, emocional i...